Les dones i la construcció de la pau, Nobel 2011

Un Nobel de la Pau poc polèmic, tot i ser el guardó Nobel més discutit. El comparteixen tres dones, Ellen Johnson-Sirleaf, Leymah Gbowee i Tawakkul Karman, dues liberianes i una iemenita, dues activistes i una estadista. Johnson-Sirleaf, presidenta de Libèria, guanyà les eleccions fa quatre anys enfront del cèlebre futbolista Weah i és favorita a revalidar el mandat, el proper dia 11 d'octubre. Gbowee, també liberiana, treballadora social i actual responsable de la xarxa africana de construcció de la pau Women Peace and Security Network,  endegà l'any 2002 una campanya per pressionar els senyors de la guerra que aconseguí portar-los a la mesa de negociacions i que signessin un acord de pau l'any 2003. Karman és una de les cares de la revolució de la plaça de Sanà i des de l'organització Dones Periodistes sense Cadenes demana canvis no-violents, oportunitats per als joves i també per als cinc milions de iemenites que viuen en la pobresa.

Altrament dit, es premien diverses coses: les dones i la seva lluita per la igualtat i per la pau; el treball de llarg alè, de penetració social i canvi de valors; la vinculació entre pau, democràcia i desenvolupament, i, és clar, la no-violència. Sense oblidar les primaveres àrabs i les esperances africanes. A més, per un cop, les Nacions Unides i el comitè noruec semblen temporalment coherents: el lema d'aquest any per a l'efemèride del Dia Internacional de la Pau (el 21 de setembre) havia estat “Pau i democràcia, feu sentir la vostra veu”.

Tot quadra, res no grinyola, tot i que no sol ser la norma. Les bases del premi són massa vagues i discrecionals, en valorar solidaritat, democràcia, drets humans, desenvolupament o processos de pau, tant de moviments de base com d'estadistes. Històricament, ha mostrat propensió a la contaminació política, diplomàtica o mediàtica, en destacar sovint artífexs de transicions (Mandela, Gorbatxov) o signataris de grans acords de pau, els mateixos que lideraren els enfrontaments bèl·lics (Begin, Sadat, Arafat, Rabin, Kissinger, Le Duc Tho), o simplement en manifestar esperances preventives (Obama). I per la trajectòria global dels premiats, amb clamoroses absències, presències dubtoses, excés de presidents i polítics, dèficit perpetu de dones, concessions merescudes en moments políticament interessats o capteniments previs o posteriors dels premiats gens coherents amb el guardó. Aquest cop les guardonades són sens dubte realment persones constructores de pau, mereixedores del premi, com mostra que algunes d'elles fossin a la llista de mil dones que l'any 2005 féu circular una organització nord-americana que maldava per incrementar el nombre de dones guardonades.

Només un, però doble. Calia optar per una triple concessió, el màxim permès, relativament poc habitual? Ningú no ha advertit als membres del comitè del plus publicitari que el Nobel significà, a quatre dies de les eleccions, per a a presidenta de liberià? Ja sabeu, ningú no és perfecte.