La senyera de Companys
Avui es restituirà al castell de Montjuïc la bandera que el president va hissar el 1936 com a símbol de desmilitarització de la fortalesa, i que Franco va retirar
Artur Mas i Xavier Trias presidiran l'acte
“La bandera immortal de Catalunya onejarà ara damunt del castell, que no serà mai més un presidi d'esclavitud i de mort.” 23 d'agost de 1936. L'alçament militar de Franco contra la República és un fet. El president Lluís Companys col·loca una gran senyera a Montjuïc com a símbol de desmilitarització de la fortalesa i de restitució a la ciutadania. 26 de gener de 1939. Les tropes franquistes ocupen Barcelona i la retiren.
15 d'octubre de 2011. Avui fa setanta-un anys de l'afusellament del president a Montjuïc. Es preveu que es torni a col·locar la bandera en el mateix punt en què Companys la va hissar, al baluard de Santa Amàlia. La senyera serà semblant a la del 1936. Farà cinc per vuit metres i onejarà permanentment en un pal de quinze metres d'altura. D'aquesta manera, es reconeixerà la figura del president assassinat i també de totes les víctimes de la dictadura.
La iniciativa està promoguda per la Comissió de la Dignitat i es preveu que s'impregni d'un aire festiu i reivindicatiu. El president de la Generalitat, Artur Mas, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, presidiran l'acte i rebran la senyera de mans de dos representants de l'entitat: Josep Companys, nét nebot de Lluís Companys, i Gustavo Czech, ciutadà uruguaià establert des de fa molts anys a Catalunya. Aquest últim vol simbolitzar la unió entre Companys i l'Uruguai, el primer país on es va erigir un monument al president, l'any 1944. Després, la bandera es penjarà amb tots els honors. L'homenatge estarà amenitzat per l'actor Carles Sales, que llegirà un poema de Ventura Gassol sobre Companys. Gassol era conseller de Cultura en el govern de Companys i va ser un dels que va assistir a la hissada històrica de l'agost del 1936. Un altre d'aquells polítics que van acompanyar Companys va ser el conseller primer, Josep Casanovas.
Camí tortuós
Però arribar fins a aquest punt no ha estat gens fàcil per a la Comissió de la Dignitat, sobretot perquè l'Ajuntament de Barcelona es va oposar en primer moment que la senyera estigués sempre situada a Montjuïc.
L'any passat, coincidint amb el 70è aniversari de la mort de Companys, l'entitat va organitzar un conjunt d'activitats reivindicatives. Va celebrar unes exèquies cíviques a l'església de Sant Agustí de Barcelona. Era el primer acte solemne d'aquestes característiques que es feia a l'Estat. Després va organitzar una gran festa a Montjuïc en què van participar uns 400 cantaires de vint-i-cinc corals. Prop de 2.000 persones es van congregar en el recinte i van exigir l'anul·lació del judici al president. Un altre dels aspectes destacats va ser la hissada de la senyera, amb el mateix simbolisme d'avui. Però aquí va ser quan va topar amb el consistori barceloní, que va evitar que es restituís permanentment la bandera per “raons de patrimoni i seguretat”. Però la comissió no es va rendir i van començar unes negociacions amb el consistori, que van arribar a bon port.
Es va aprovar una moció en què s'instava a recuperar l'esperit inicial de la senyera, fet que es plasmarà en la festivitat d'avui. També es va acordar senyalitzar els punts exactes del castell en què Companys va ser empresonat, jutjat i executat. Aquest últim aspecte encara està a les beceroles.
