Senyera d'unitat
El president Mas fa una altra crida als partits a treballar conjuntament durant l'homenatge a Companys i la senyera del castell de Montjuïc
PSC i ICV-EUiA prenen distància de CiU i la seva visió de la memòria històrica
El president Artur Mas va aferrar-se ahir als símbols –la senyera, Els segadors i Lluís Companys– per reivindicar un altre cop una unitat impossible en l'arc parlamentari catalanista davant l'Estat. La jornada era ideal per a la unitat. Ofrena floral a la tomba del president màrtir. Retorn històric de la bandera catalana onejant al castell de Montjuïc. Els polítics de la majoria del Parlament s'adherien a l'homenatge conjunt. Tanmateix, una altra vegada, les distàncies ideològiques entre uns i altres –agreujades per la precampanya electoral del 20-N– distanciaven govern i oposició.
Setanta-cinc anys després, un govern de la Generalitat –liderat per CiU– amb el suport de la majoria de partits –PSC, ERC i ICV-EUiA– tornava a hissar una gran senyera catalana al castell de Montjuïc com havia fet Companys l'agost de 1936 just el dia de la tradicional ofrena floral a la tomba del president màrtir. Com una sola veu, els discursos de Mas, de la presidenta del Parlament Núria de Gispert i de l'alcalde de Barcelona Xavier Trias van coincidir a reivindicar unitat, unitat i unitat. De Gispert va demanar de fer “pinya” davant dels “desafiaments” que té Catalunya; Trias va continuar reclamant que “aquesta bandera sigui símbol d'unió, de pau i llibertat per a tots”. I, finalment, Mas ho va completar reivindicant que la bandera de Companys que es va tornar a hissar al castell de Montjuïc “uneix” tots els catalans, “totes les sensibilitats”, ja tinguin “orígens diferents, a vegades parles diferents, i a vegades objectius diferents”.
El cap del govern va apel·lar a la unió del poble català perquè “Catalunya pugui aconseguir els seus grans objectius, també els seus grans objectius nacionals”. Mas va apel·lar al patriotisme i a la voluntat de la societat perquè aquestes fites “no siguin tan difícils d'aconseguir” com, per exemple, la hissada de la bandera catalana de manera permanent en un dels punts més alts de Barcelona com a capital del país. Era una demanda històrica de la Comissió de la Dignitat.
No ha estat fàcil, però, que la senyera penjada a iniciativa de Companys un mes després de l'inici de la Guerra Civil tornés a ser patrimoni permanent del castell de Montjuïc. Fa un any, la hissada de la bandera va ser molt polèmica: la Comissió de la Dignitat reclamava que quedés allà de manera permanent, però no va obtenir el permís oficial. Ahir, però, ho van aconseguir. “Setanta-cinc anys són molts”, va protestar Mas. “El camí ha sigut feixuc, ple d'obstacles, però amb perseverança ho hem aconseguit.” Tot i això, va reconèixer el president, “els símbols, precisament pel que signifiquen, són difícils d'aconseguir”.
Simbologia polièdrica
Però la simbologia de la senyera i del mateix personatge de Lluís Companys és polièdrica. La memòria col·lectiva catalana depèn del prisma amb què es miri. Ahir, dia d'ofrena floral a la tomba de Companys en l'aniversari del seu afusellament pel franquisme, era una jornada poc propicia a les crítiques. Però, parlant de símbols, s'hi va entreveure més d'una queixa. Després de l'ofrena socialista al fossar de Santa Eulàlia, l'expresident José Montilla va reivindicar la memòria de Companys i Macià en “un moment [als anys 30] també complicat per a la nostra història”, però en què “Catalunya i Espanya caminaven juntes”. Segons Montilla, “convé recordar avui que Companys va ser un president defensor dels treballadors, un president d'esquerres”. En la mateixa línia crítica, el líder d'Iniciativa, Joan Herrera, va denunciar el govern de CiU per “aparcar i abandonar” les polítiques de recuperació de la memòria històrica, especialment pel que fa al paper que del Memorial Democràtic.
Només ERC va evitar crítiques a la petició d'unitat catalanista. En paraules del seu nou president, Oriol Junqueras, “ara que tornem a estar sotmesos en tots els àmbits i potser tindrem un govern espanyol encara més agressiu”, la bandera que oneja des d'ahir a Montjuïc “ens reclama tornar a resistir i tornar a vèncer”.
L'espia que va capturar Companys
El Palau de la Generalitat va ser escenari ahir d'una reconciliació absolutament inesperada. El fill de Pedro Urraca, l'agent de la policia franquista que va detenir Lluís Companys a França, va demanar perdó al poble català donant la documentació sobre la captura del president a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Els dietaris i fotografies d'Urraca, que va morir el 1989, aporten detalls fins ara desconeguts sobre els últims mesos de vida de Companys, inclosa la seva detenció i trasllat a l'Estat.
El president Mas va afirmar ahir que el fet que el fill de l'home que va detenir Companys doni el seu fons documental a la Generalitat serveix per explicar “la tragèdia i la ignomínia”, però també “que tot es pot restituir”. Per Mas, la donació a l'Arxiu Nacional també revalora “amb el pas del temps, les bones actituds, i la generositat pesa més que la violència i la barbàrie” del franquisme.
Els papers, recuperats gràcies al treball d'investigació de la periodista d'El Temps Gemma Aguilera, es composen de 15 dietaris, 40 fotografies, fitxes policials del seu pas per Brussel·les i documents personals. Juan Luís Urraca, fill de l'agent franquista, va explicar que dóna el fons del seu pare perquè “pertany” a la història de Catalunya i que, per tant, “l'ha de gaudir Catalunya i els historiadors”. Urraca va explicar que “ignorava” la implicació del seu pare en la detenció, ja que, va comentar, sempre va pensar que era un simple diplomàtic de carrera.
