Congrés d'Unitat Catalana, els nacionalistes de la Catalunya Nord
El partit ha reelegit Jaume Roure com a president i Brice Lafontaine com a secretari general
El partit “sobirà a Catalunya Nord” manté relacions amb les formacions sudcatalanes Solidaritat Catalana per la Independència i Democràcia Catalana
El congrés d'Unitat Catalana celebrat a Ribesaltes ha estat un congrés de continuïtat i, al mateix temps, de “relleu generacional” segons el president reelegit, Jaume Roure. “La força del partit és que les decisions sobre la política nord-catalana les prenem aquí a la Catalunya Nord i no a Barcelona” assegura Roure. En aquest sentit considera que els altres partits catalanistes presents al territori, ERC i CDC “són partits jacobins de Barcelona que acaten directives no necessàriament bones per a Catalunya Nord”. Unitat Catalana vol, malgrat tot, “la unitat dels catalanistes de les comarques nord-catalanes, és la vocació del partit”.
Eleccions legislatives, territorials i municipals
En el congrés es va debatre la oportunitat o no de participar a les properes eleccions legislatives franceses, i la decisió es va deixar en suspens “ja que les legislatives no són la nostra prioritat”. UC es prepara sobretot per a les eleccions territorials i municipals del 2014. Actualment el partit té dotze càrrecs electes als municipis de la Catalunya Nord, dos dels quals a Perpinyà. Cal afegir-hi set regidors municipals que defensen la Carta Municipal d'U.C. i que tenen doble militància amb partits com la UMP o el Parti Radical.
Estatut de “col·lectivitat territorial
Van ser elegits com a presidents d'honor els militants històrics Jaume Pol i Llorenç Planes. Jaume Roure, continua amb les funcions de president. Secretari general i portaveu, Brice Lafontaine. Tresorer, Marino Figueras i secretari d'organització Lluís Losantos.
Unitat Catalana proposa la creació d'una regió catalana amb estatut propi de col·lectivitat territorial dins l'estat francès, amb uns “poders executius i legislatius com la fiscalitat, l'ocupació, l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les iniciatives econòmiques i l'ordenació del territori basada en el reconeixement de les comarques històriques, amb capital Perpinyà”. Així mateix “reivindica la nostra pertinença a una comunitat més àmplia: la nació catalana, constituïda pels Països Catalans.”
