“Building a New State”

Amb aquest senzill i explicatiu enunciat, l'Associació Sobirania i Justícia va tenir l'encert de convocar dimecres una jornada de debat per explicar i debatre el que caldrà fer l'endemà de proclamar la independència de Catalunya. Val a dir que l'èxit va ser important: més de 140 persones es van aplegar al Palau Robert de Barcelona per escoltar i debatre amb experts europeus en aquest tema, que tant estimula la ciutadania d'aquest país. Això justifica la informació donada a posteriori per TVC en el seu telenotícies.

La jornada es va desenvolupar en dues sessions - tallers de debat al matí, el primer dirigit per Charles Ehrlich, assessor en dret públic i desenvolupament internacional, el segon a càrrec de Patrick Dumberry, professor de la Universitat d'Ottawa, juntament amb Ana Stanic, directora d'E&A Law de Londres. Les sessions de tarda van ser a càrrec dels mateixos ponents i una videoconferència del professor Carles Boix de la Universitat de Princeton.

L'encertada benvinguda del president de SiJ, Quim Torra, va plantejar la nova perspectiva del món d'avui globalitzat, que ens exigeix una visió més amplia com a nació, que va molt més enllà de la que ens han obligat a tenir en els darrers segles, limitant-nos a Espanya i la seva dissortada Constitució. Per tant, va dir, cal fer referència a la decisió del Tribunal Internacional de l'Haia de 22 de juliol de 2010, sobre la declaració unilateral d'independència de Kosovo. Tot seguit l'organitzador de la jornada va donar pas als ponents.

El que convé remarcar de la jornada és essencialment l'objectiu que persegueix, perquè la ciutadania vegi, amb serenitat i coratge, que el camí a seguir el marcarà no tan sols el Parlament de Catalunya sinó també la voluntat de la societat civil organitzada, aspecte aquest que va destacar el ponent Sr. Ehrlich amb insistència.

Així doncs, la trobada va servir per conèixer: 1r. Què passarà l'endemà de la declaració d'independència. 2n. Si Catalunya haurà pogut aplicar la decisió del Tribunal Internacional de Justícia igual que Kosovo. 3r. Quins seran els acords que caldrà negociar amb Espanya i de quines matèries. 4t. Com es discutiran les conseqüències econòmiques de la separació. 5è. Si la nostra nació se subrogarà als tractats internacionals signats per Espanya.

Com que per raons d'espai no podem desgranar aquí cadascun dels punts tractats durant les conferències i debats, en destacaré tan sols un de cada ponent. El Sr. Ehrlic va demostrar amb precisió històrica el dret de Catalunya a ser un estat independent, va detallar-ne els antecedents des del segle XVIII i, a la vegada, la importància de la participació –en els processos europeus similars– de la societat civil, com són les agrupacions empresarials, els sindicats, les fundacions, les entitats culturals i totes i cadascuna de les organitzacions vives existents.

Respecte de l'exposició i col·loqui de la Sra. Ana Stanic, mereix ser destacada la detallada explicació dels aspectes financers de l'estat successor i la distribució de les propietats i els deutes preexistents de l'Estat dividit corresponents al nou. Lògicament, es va estendre, quan va explicar el cas de Txèquia i de Iugoslàvia, en la importància de la Convenció de Viena de 1983.

El professor Patrick Dumberry, de la Universitat d'Ottawa, va tractar tres qüestions importants, com són els temes legals objecte de negociació entre les parts, el reconeixement internacional del nou Estat pels altres països i la participació del nou Estat català en les relacions internacionals i el seu accés a les organitzacions internacionals. Sobre aquests temes va destacar la importància que els ciutadans puguin optar per una nacionalitat o l'altra sense problema, i també va referir-se a la integració automàtica o no de Catalunya dins la UE.

En definitiva, com es desprèn d'aquesta breu referència, la jornada de Sobirania i Justícia, va ser d'una utilitat extraordinària per demostrar com Catalunya treballa eficaçment per avançar, sense recórrer a la violència ni a la demagògia, en el seu procés de llibertat. Independentment de les picabaralles partidistes que, com s'està veient aquests dies, massa sovint serveixen per desmotivar la ciutadania en lloc d'encoratjar-la per assolir un objectiu possible i definitiu, cosa que retarda l'assoliment d'un estat propi.

No hi ha dubte que la tasca conjunta dels nostres parlamentaris sobiranistes i de la societat civil cal fer-la arribar a tots els racons de Catalunya per fer entendre, amb xifres a la mà, molt especialment als més dubitatius i més necessitats, que precisament ells seran els més afavorits en una Catalunya independent.