La Fiscalia apunta que Urdangarin i el seu soci van ordir un entramat d'empreses per desviar fons
Se'ls acusa d'inflar pressupostos i de realitzar-ne de ficticis quan eren al capdavant de l'Institut Nóos
Dos convenis amb el govern balear de Matas els haurien permès apropiar-se de 2,3 milions d'euros
La Fiscalia Anticorrupció de les Balears apunta que el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i qui va ser el seu soci a l'Institut Nóos, Diego Torres, van ordir un entramat societari quan estaven al capdavant de l'organisme amb l'objectiu de desviar fons de manera fraudulenta. L'Institut Nóos fixava “uns preus totalment desproporcionats pels serveis que prestava”, narra el fiscal, que afegeix que l'Administració “simulava” la contractació de “serveis ficticis” o inflats. Així, fons públics acabaven “en mans de mercantils controlades per Diego Torres i Iñaki Urdangarin”.
Així consta en la interlocutòria del jutge que instrueix el cas Palma Arena, dictada per ordenar els registres en diverses empreses amb seu a Barcelona presumptament vinculades als fets. Es tracta de la immobiliària Aizoon, Nóos Consultoria, el bufet Tejeiro, Virtual Estrategies, Intuit, Shiriaimasu i De Goes Center for Stakeholder Management.
El presumpte desviament de fons públics es va produir, segons Anticorrupció, a través de dos convenis per valor de 2,3 milions d'euros, subscrits entre el Govern balear i Nóos el 2005 i el 2006 per a l'organització de dos congressos de turisme i esport.
En el cas del primer, per 1,2 milions, el fiscal afirma que Urdangarin i Torres “es van concertar” amb l'expresident Matas i l'exdirector general d'Esports José Luis Pepote Ballester per “beneficiar de forma fraudulenta” l'institut utilitzant un procediment administratiu irregular i fixant un preu “totalment desproporcionat”.
El contingut del segon conveni, afegeix, és “pràcticament idèntic” i el seu import, 1,1 milions, es va estipular sense haver fet cap anàlisi de costos. A més, es va justificar amb factures que en molts casos “responen a conceptes aliens als esdeveniments contractats”.
La Fiscalia apunta que “l'única finalitat perseguida” per Urdangarin i Torres amb la presa del control de Nóos era “comptar amb la cobertura d'una associació que formalment no tenia ànim de lucre, una espècie d'ONG dedicada a projectes socials”. Al 2003, Urdangarin va passar a ser administrador d'aquesta entitat, i l'any següent va assolir-ne la presidència. Torres n'era aleshores el gerent, i quan el duc de Palma va deixar el càrrec al 2006, va substituir-lo. Ara, el jutge haurà d'examinar tota la documentació recollida en els registres per estudiar si imputa el gendre del rei.