“Nosaltres volem representar la gent del carrer que té problemes”

No passa res que no s'hagi donat abans. En situacions de crisi, normalment la dreta puja perquè hi ha un sector de la població que no vol complicacions i confia en les tesis tradicionals, mentre que molts dels que estan patint la fallida de manera més greu ho engeguen tot a rodar. Estem en un moment en què els discursos fàcils i simplistes, però alhora mentiders, són els que tenen més penetració en determinades capes de la societat, i es porten fenòmens com Plataforma per Catalunya que és populisme feixista i cala entre les classes més desfavorides. Per mi mentre la dreta mobilitza el seu electorat, hi ha una part dels votants d'esquerres que després de posar tots els polítics en el mateix sac, decideix quedar-se a casa i buscar-se la vida pel seu compte.

Hem d'anar cap a un trencament clar de les polítiques neoliberals i això tan sols ho pot fer la societat. Hem d'aconseguir que la representativitat social, la que neix de la democràcia, s'imposi a la representativitat financera que és la que està manant en aquest moment. Per exemple, la darrera reforma constitucional, qui la va fer, el Parlament espanyol? I tant que no. La van impulsar agències com Moody's Investors Service, Standard and Poo'r, o Fitch Rating, que copen el 90 % del negoci financer mundial, són les que dictaminen si un país és solvent o no i el posen en mans d'uns pocavergonyes que a l'únic que es dediquen és a especular. Això costa d'explicar, però s'ha de dir que té conseqüències com l'atur, la crisi, els desnonaments. Si la gent no reacciona i es queda a casa, mai no podrem revertir una situació que cada cop serà més complicada. Sabem que el nostre missatge costa d'arribar, però també que aquestes eleccions son una oportunitat per explicar que hi ha altres alternatives.

Pensem que no. Quina és la prioritat en matèria econòmica? Intentar crear i preservar els llocs de treball. Avui què ens trobem? Doncs que hi molta petita i mitjana empresa que si tingués crèdit tindria sortida i ajudaria a remuntar la situació. Però què passa? Que el crèdit l'han de donar unes entitats particulars que es diuen bancs i algunes n'han dilapidat el capital posant-lo en l'economia financera. Desprès, per rescatar-les, els ciutadans hem hagut de posar-hi 150.000 milions d'euros a canvi de res.

Creiem que ja n'hi ha prou. No donaríem ni un euro més a aquests bancs i els destinaríem a crear ocupació. S'han de prendre mesures. Avui hi ha massa famílies que s'han vist atrapades en una situació de sobreendeutament. S'han d'aturar els desnonaments, volem impulsar una nova llei per suspendre'ls per impagament d'hipoteques de treballadors aturats, a més, volem impulsar la possibilitat d'acollir-se a la datació en pagament del pis hipotecat si és residència habitual. També creiem que si els bancs han rebut ajudes públiques, el més lògic és que facilitin el crèdit a famílies, autònoms, petites empreses, i cedeixin els pisos, a un preu baix i taxat, per fer un parc d'habitatge públic. Hem de fer que la democràcia sigui més útil i més real, hem de denunciar els polítics que estan al servei de determinats sectors del poder econòmic –algú pot explicar què feia Duran i Lleida defensant la condonació del deute de les autopistes de peatge que envolten Madrid?–. Tots sabem que a la propera legislatura la clau serà la generació d'ocupació, però també que l'índex d'atur no baixarà si no hi ha una reforma financera i una reforma fiscal.

Ho faig perquè vull defensar la justícia social. És l'objectiu pel qual he treballat tota la vida, ja sigui a través de la meva feina de mestre, ja sigui apostant per una determinada opció política. Hem de lluitar perquè el món sigui més just i estigui més ben distribuït. Encara que no sóc un polític professional i he fet classes fins a finals d'octubre, crec que els quinze dies de campanya em serviran perquè algú m'escolti i pensi que hi ha una altra manera de solucionar els problemes, que no cal que a ningú li retallin els drets o l'estat del benestar.

Això és una falsedat. La solució no és retallar sinó tenir més recursos. Li posaré un exemple, cal posar el llop a guardar les ovelles com s'ha fet en sanitat on han nomenat màxim responsable, o sigui conseller, Boi Ruiz que era el president de la patronal d'hospitals privats i avui vol desmantellar l'ICSS per vendre'l a inversors particulars? El que cal és que s'apliquin taxes a les operacions d'economia financera i que hi hagi una reforma fiscal justa. Cal que pagui qui més té, qui més especula i qui més contamina, que les rendes del capital paguin igual que les del treball i les administracions es posin les piles per fer aflorar l'economia submergida, lluitar seriosament contra el frau, els paradisos fiscals i els mediadors no autoritzats com les SICAV. Si ho fem, no caldrà tocar ni la sanitat, ni l'educació, ni l'estat de benestar.

Jo diria que el que és antiquat és dir que com que l'empresari és l'únic que crea ocupació li hem rebaixar impostos perquè així posarà en el mercat més llocs de treball. La nostra Constitució recull que el treball és un dret i això obliga els governs de torn a fer polítiques actives impulsades des de l'administració perquè les empreses puguin fer la contractació. El que cal és crear ocupació de qualitat i estable i retirar la reforma laboral impulsada pel PSOE i CiU, que no tan sols no ha fet baixar l'atur sinó que ha provocat que l'acomiadament sigui més fàcil i barat. Jo dic que el què és antic és aquesta fórmula política liberal, que ens ha porta als cinc milions d'aturats i a la crisi a nivell europeu. Si els països nòrdics s'en surten és perquè tenen una fiscalitat molt més justa.

Aquesta és una de les claus que recull el nostre programa. Nosaltres diem que cal aprofundir en la praxis democràtica, cal obrir el procés a la població i és per això que defensem la participació ciutadana en l'elaboració de les lleis, una reforma de la llei electoral que respecti la pluralitat, la transparència, l'accés a la informació i els referèndums ciutadans vinculants.

Exigim al govern espanyol l'avenç de l'autogovern, els traspassos pendents i la reforma de les lleis. Defensem Catalunya contra el centralisme i estem per la reforma federal de la Constitució, perquè reconegui el caràcter plurinacional de l'estat i reculli el dret a decidir.

No ens oblidem de l'ecologia, cal tancar les nuclears i impulsar una estratègia estatal contra el canvi climàtic. Encara que som petits, si arribem al Parlament espanyol, governi qui governi no ens faran callar. El nostre repte és explicar com estan patint les persones i proposarem solucions. Les pressions dels grans lobbies no ens espanten i és per això que li puc dir que serem fidels al mandat dels nostres electors, la gent del carrer, i defensarem un programa que algú ha qualificat d'il·luminat, però crec que en la situació actual és el més coherent.