Quan que et prenguin el pèl es ven com una bona notícia

Som poqueta cosa. Sí, ho som. I això fa que de seguida ens posem contents quan ens donen quatre engrunes.

Aquest divendres, els mitjans públics van anunciar que per fi Catalunya tenia poder de decisió en la gestió de l'aeroport del Prat. Des de Madrid ens donen cinc dels nou seients del consell rector de l'aeroport. Amb veu més petita, per fer-ho passar bé, ens expliquen a continuació que per prendre decisions el consell necessita el vot favorable de dos terços del seus membres i en certs casos caldrà el vot qualificat de tres quartes parts. A més a més, és el Ministeri de Foment qui tria el president del consell i és Madrid qui designa el concessionari privat que ha de gestionar l'aeroport, cosa que es farà abans de la constitució d'aquest organisme.

En resum, una presa de pèl. Espanya continuarà condicionant i tutelant la gestió del Prat i les decisions estratègiques que es puguin prendre tindran en compte els interessos espanyols, a banda dels catalans, si és que aquests són tinguts en compte.

Que una estafa d'aquestes dimensions sigui venuda a la població com si es tractés d'un regal ben embolicat amb un llacet vermell just abans de les eleccions, demostra que el govern central
té sentit de l'humor i nosaltres
tenim un fetge prou gran per encaixar-ho amb dignitat, mentre esperem que un canvi de govern faci fer un tomb a la situació.

Algú es creu que el PP actuarà de manera diferent de com ho
ha fet el PSOE? Encara ens queden molts optimistes si és així, o molta gent que no hi vol veure. Si les enquestes no s'equivoquen, Catalunya no condicionarà res
a partir del 20-N.

Catalunya només pot aspirar que aquestes siguin les últimes eleccions en què forma part de l'Estat. La qüestió és ben fàcil: volem seguir sent una colònia
i que, per tant, algú decideixi
per nosaltres com en el cas del Prat, o volem volar sols? Desobeir està a les nostres mans.