“Convido Mas a la República del Sí; a Duran no l'hi veig”

No. Jo voldria que durés dues setmanes més.

Perquè veig la gent molt contenta i, a més, la impressió és que anem millorant i anem avançant. Si tinguéssim més temps seria un temps preciós.

Sí, i la veritat és que la tendència és bona.

Aquí hi cap tothom. També convido Artur Mas a entrar a la República del Sí [el president va votar “sí” a la consulta de Barcelona]. Espero que respongui afirmativament, perquè jo vull tots els ciutadans a la república. El més important és que el sí cívic passi a la política.

Últimament he vist una evolució en Duran, i espero que sigui sincera, en el sentit que s'ha manifestat disposat a batallar fins al final perquè es pugui exercitar el dret a decidir. I entenc que aquest dret inclou la pregunta més elevada que actualment es pot fer en política, que és: “Vols una nació lliure i independent?”. Per tant, si continua evolucionant és possible que algun dia ens trobem, però de moment encara no el veig del tot a la República del Sí.

No és una qüestió de creure, és que no entenc el que proposa. Un dia diu que amb el pacte fiscal resoldrem tots els problemes, l'endemà demana el mateix que els bascos i navarresos i al cap d'un temps assegura que negociaran amb el futur govern del PP per veure si del 8% de dèficit baixem al 4%. No és el mateix. Després també ens explica que vol fer un govern de concentració, que es converteix en la seva proposta estel·lar. No l'entenc. Per què en certs moments el pacte fiscal és una cosa i després és la meitat? Em té desorientat. Fa la impressió que, depèn de l'estat d'ànim que tingui, digui una cosa o una altra. Nosaltres sí que ho tenim tot més clar. Volem la independència i mentre no sumem la majoria política parlamentària intentarem no arruïnar-nos. I això és concert econòmic.

És normal que a mesura que s'escalfa la campanya tinguis més temptacions de caure en l'esgarrapada. Intento no caure-hi, però a vegades no me'n surto. Jo vull jugar net i que la nostra honradesa i sinceritat convenci els votants.

Els vots no són de ningú. No són de Convergència ni d'Esquerra ni dels socialistes. Són de cadascú. Per tant nosaltres anem directament a la gent i els diem que votin lliurement. Que mirin, escoltin i decideixin. Aquesta és l'estratègia, tot i que ja sé que no sempre la complim.

Si no el tenim és perquè és difícil. Fàcil no serà. Si el PP i el PSOE al País Basc i Navarra el defensen a ultrança, per què no l'han de defensar aquí? És una qüestió de lògica. Què tenim que no tinguin ells? Alguna malaltia? Alguna deformitat congènita que ens impedeixi administrar els nostres diners? Però cal que hi hagi la fortalesa necessària per impulsar-ho.

Imagineu-vos que el 20 de novembre obtenim 47 diputats...

Sí, però fem aquest exercici d'imaginació. Anem a Madrid amb 47 diputats i amb la paella pel mànec. Els diem que, si bloquegen el concert, no votarem el pressupost ni posarem cap facilitat. I el següent pas serà plantejar el dret a l'autodeterminació. Aquesta és la millor via cap a la independència. De la mateixa manera que han fet els bascos. Tot és possible i depèn del suport que tinguem.

No estem jugant a qui la té més grossa, la representació. Estem jugant a veure qui tindrà la veu més alta i forta. Fins ara, de quants grups parlamentaris la gent coneix el primer i el segon? Nosaltres teníem tres diputats i els dos primers [Joan Ridao i Joan Tardà] els coneixia tothom. Això vol dir que ens fem sentir i que continuarem igual. Quan hi havia majories absolutes del PP, quines veus se sentien més? És que no ens estem inventant res.

Defensarem els interessos dels catalans i de Catalunya. El país es construeix aquí, però també es defensa a Madrid. A més tenim les mans lliures i no estem supeditats a ningú. Aquest fet ens dóna molta força.

Sí, és clar que sí. Ja ho vaig dir al procés de les primàries. El que ha passat a Esquerra els últims anys té a veure amb les expectatives que tenia la gent i que eren molt altes, però no s'ha fet tot malament. La feina parlamentària a Madrid s'ha fet bé i la prova és que un cop acabades les primàries vam insistir perquè Ridao també anés a Madrid [havia de ser el número dos de Bosch], però va preferir no anar-hi. Per contra, Joan Tardà, sí. Aquí, doncs, combinem canvi i continuïtat.

No ben bé això [riu]. Som el mateix discurs amb volum i densitats diferents.

Esperem a veure què passa amb els resultats, però és molt possible que IU-ICV vulgui fer grup amb forces espanyoles. També s'ha de tenir en compte que amb IU ens seria difícil des del moment en què Cayo Lara va dir que no estava d'acord amb el concert econòmic.

És respectable, però la veritat és que estem fent un gir cap amunt. Ni centre ni dretes ni punyetes, sinó cap amunt. No pot ser que haguem fet un gir cap al centre i que Joan Tardà continuï de número dos. Com es menja això? No pot ser que haguem fet un gir cap al centre amb un candidat especialitzat en temes africans i cooperació. I si diuen que nosaltres dialoguem amb el govern de la Generalitat, és veritat. Són els que manen a Catalunya. Estem intentant estirar-los cap al dret a decidir, però també els critiquem en les retallades en sanitat i educació. Qui no ho vegi, que vagi a l'oculista.

No entenc l'abstenció sota cap mena de concepte. Des de la comunitat de propietaris de l'escala de veïns fins a les eleccions europees o les eleccions mundials si existissin és bo votar. Ja no vaig entendre l'abstenció a les consultes per la independència, perquè el vot és un petit gest molt poderós.

Sí, però va ser molt poderós. Que tanta gent votés va ser una demostració de fortalesa cívica. A les eleccions ha de passar el mateix, que la gent voti. Amb el que ha costat! Hem passat per episodis molt durs en què la gent ha donat la vida perquè puguem votar. Per tant, que s'ho pensin els que promouen l'abstenció. És insostenible.