El Tea Party barceloní

A Barcelona ha germinat el Tea Party. Aquell moviment de dretes nascut als Estats Units que es defineix pel radicalisme, el populisme i l'antipolítica. Els “indignats” que, aprofitant les generals, tornen a sortir als carrers i places de Barcelona, així com d'altres manifestants adherits del ram sanitari i estudiantil, són la manifestació local del Tea Party.

Allò que caracteritza el Tea Party nostrat –talment com el made in USA– és un populisme que gira entorn de l'ús i abús de la paraula, la invenció de la veritat i la criminalització de l'adversari. Diferències? Si el Tea Party nord-americà marxa pacíficament sobre el Capitoli, el barceloní ho fa sobre el Parlament de la Ciutadella de forma poc pacífica i talla incívicament els carrers. Si els primers surten de la dreta, els segons ho fan –diuen– de l'esquerra. Els primers rebutgen la despesa pública i els segons l'exigeixen. Els primers volen més individu i menys Estat, i els segons, el contrari.

Una paradoxa: l'esquerra catalana que ridiculitza el Tea Party nord-americà, sol aplaudir el nostre. I si als Estats Units la dreta no es refia del Tea Party, a Catalunya l'esquerra intenta treure algun profit d'aquest moviment. Cosa que no aconseguirà, perquè el Tea Party barceloní entén que l'esquerra catalana és més aviat retro. En això, el nostre Tea Party té raó.