L'últim tango d'Almunia

A

l'Argentina, els melòmans més nostàlgics mantenen la dita que Gardel cada any canta millor. No ho diuen perquè cada any es remasteritzi amb més qualitat la seva veu, sinó perquè qualsevol valor nou emergent del tango queda tan lluny del mite que encara enalteix més el talent del Gardel difunt. Fins ahir, en canvi, qualsevol aspirant del PSOE a la Moncloa i també Alfredo Pérez Rubalcaba va assumir el desafiament de pujar a l'escenari abraçant l'íntima convicció que, almenys, segur que no desafinaria més que Almunia, que el 2000 havia deixat el que a Ferraz es considerava l'imperforable sòl històric de 125 escons.

Amb la plusmarca d'Almunia xiuxiuejant-li l'angoixa al clatell, Rubalcaba va votar a un quart de deu del matí al col·legi Pius X de Majadahonda i de bon matí es va instal·lar a la seu socialista de Ferraz, on va dinar amb l'equip de campanya coordinat per Elena Valenciano abans d'acomodar-se al despatx de la quarta planta per seguir l'escrutini amb la seva dona, Pilar Goya. Fidel a respectar l'espai del candidat, Rodríguez Zapatero no va arribar a Ferraz fins passades les set de la tarda.

En una crua metàfora, lluny de la zona noble, l'organització va rebre els pocs militants i simpatitzants que arribaven a la seu socialista en una taula entre l'alarma d'incendis i una unitat de rescat cardíac que tenia una ordre unívoca: “Cridi i sacsegi la víctima i comprovi si respira.” Potser per seguir el manual de socors, quan a les 22.20 h va aparèixer l'aspirant, l'afició no va deixar de corejar: “Rubalcaba!, Rubalcaba!” fins a molestar-lo, per dilatar la derrota. “Deixeu-me, si us plau!”, va exigir amb un fons de teloners en què Zapatero es va evaporar deixant que la immolació del maig del 2010 l'oficiés Rubalcaba de cos present. Rubalcaba va assumir sol la partitura del fracàs coral el dia que va cantar més que Almunia i que els mimitos ja feien soroll de sabre esmolat. L'entorn li deia que no arribar a 120 escons no és res, però... que febrils que eren les mirades!