política
El PSC de Girona posposa els canvis fins al seu congrés
ERC encara va incrementar la distància amb el PSC de 350 vots i, a més, es va advertir que durant el recompte en una taula de la Vall d'en Bas se n'hi havien comptat deu vots en comptes de cent
Els socialistes gironins han sabut encaixar la derrota electoral de les generals amb elegància. Però han perdut dos dels tres diputats que tenien i el 50% dels vots respecte a les eleccions del 2008. Res, per tant, els va poder salvar d'una davallada sense fre que els aboca directament a un congrés, especialment el de les comarques gironines, que d'alguna manera haurà de redefinir el seu pes polític i, també, social a la Girona dels propers anys. Aquest congrés, però, encara s'endarrerirà més perquè se celebrarà un cop s'hagi fet el del PSOE, d'àmbit estatal, i el del PSC, a Catalunya. Segons Joaquim Nadal, primer secretari del PSC a les comarques gironines, el congrés es podria endarrerir fins al febrer o, fins i tot, deixar-lo per a una mica més enldavant.
La derrota ha estat dura, però Àlex Sáez, el cap de llista del PSC al Congrés, l'ha encaixada amb elegància política –mai no va negar el diputat d'ERC– i dignitat personal. Ha estat, doncs, un procés que, pel que fa al recompte, s'ha mogut entre l'agonia i l'infart; entre la tragèdia grega i el sainet, segons com es miri, i segons qui hagi rebut les bastonades electorals o les gratificacions que comporta dependre de l'aplicació de llei d'Hondt –vegeu el requadre–. Tot això en una demarcació on CiU governa en 215 de 221 municipis, incloent-hi des de les municipals la nau capitana socialista durant 30 anys: Girona. I, per acabar, una final marcada, agradi o no, pel gran protagonista: el vot en clau de crisi, que ha escombrat en positiu i en negatiu tots els partits.
Un escenari nou
En aquest escenari polític que s'ha obert, i que ha trencat l'statu quo, el PSC, força política tradicionalment hegemònica a Girona, ha assolit 65.674 vots i n'ha perdut la meitat respecte al 2008, en què en va aconseguir 130.752. Al final era una victòria complicada perquè el PSC havia de superar els 197 vots d'avantatge d'ERC, un cop aplicada la llei d'Hondt i, a més, duplicar aquesta quantitat en vots de l'estranger. Un cop fet el recompte i sotmès a la norma electoral, ERC encara va ampliar més la distància i es va situar a 326 vots del PSC. Els republicans ja tenien el diputat la mateixa nit electoral, però posteriorment, i durant el recompte final, encara van aconseguir 100 vots més d'una taula de la Vall d'en Bas, a la qual, per error, se n'havien comptabilitzat només 10. CiU, amb un 38% dels vots, no només manté i consolida el segons diputat, sinó que, a més, ha fet el tercer.
Tot i passar a ser la primera força política amb el 40%, però, CiU no va poder repetir el millor resultat de la seva història, el 1996, en què va obtenir 136.448 vots i un 41% de la participació al seu favor.
En el mapa polític que s'ha generat, finalment, el PP ha aconseguit el preuat diputat i que Girona hagi deixat de ser l'única demarcació de l'Estat on no en tenia cap. Ara caldrà veure si el seu líder, Enric Millo, es queda com a portaveu al Parlament o marxa a Madrid. ICV-EUiA, tot i no tenir representació, s'ha vist recompensada pel vot de càstig al PSC i ha guanyat 6.000 vots.
LA DATA
LA XIFRA
El vot nul i en blanc es concentra al Senat
El Senat va concentrar la major part del vot nul i en blanc. Per a la cambra baixa es van comptabilitzar 21.245 vots en blanc i 15.467 vots nuls, sobre 304.946 votants. Al Congrés, en canvi, sobre 312.056 votants, es van comptabilitzar només 5.808 vots nuls i 5.572 vots en blanc. És cert que, pel que fa a la nul·litat dels vots, al Senat hi ha més probabilitat que es produeixi, perquè en tractar-se de llistes obertes cal marcar les paperetes amb una creu. El senador més votat va ser Joan Bagué (CiU), amb 108.000 vots, i el menys votat, Andreu Comalera (UCE), amb 205.