El PSOE i “España 2000” s'enganxen al plenari de Silla
CRÒNICA PLENÀRIA
El ple de novembre ha tingut com a nota singular el debat al voltant del tema del dia, contra la violència masclista. Amb el permís de l'alcaldia la ciutadana Felicidad Domínguez feu la lectura d'un manifest, com s'ha fet a tot arreu del món, que signaven tres col·lectius locals: de Dones, de Dones Progressistes i de Dones del Bloc; posteriorment, una moció socialista contra la decisió popular de retallar les ajudes a les dones maltractades serví perquè el grup xenòfob E2000 afirmara que la meitat de les dones maltractades són estrangeres i dels maltractadors també, fent entrar, ingènuament, els socialistes en una absurda discussió de xifres. L'única intervenció encertada fou la del regidor de Compromís, Melero, que afirmava que era una vergonya que utilitzaren aquest tema per a “tirar-se ran cames” entre ells.
El punt sobre modificacions de crèdit serví perquè el regidor d'EU fera una llarga i avorrida intervenció, que superaria el verd, que dedicà deu minuts a repetir sempre el mateix, “fent dormir fins les pedres”, segons una veïna present a la sala. El regidor de Compromís, de manera clara i intel·ligible assegurava que a les modificacions de crèdit que es presentaven els faltava les explicacions del regidor d'Hisenda, que encara no s'havien presentat.
El tema de la custòdia compartida arribava just el dia després que el constitucional haja dictat sentència a favor. Malgrat que ja no feia falta, Compromís i el PP ho aprofitaren per a recriminar al PSOE que hagueren recorregut la llei valenciana, que el Constitucional ha donat per bona. Segons Melero (Compromís) “ el que passa és que el PSOE no suporta que els valencians recuperem el nostre dret foral a legislar en civil i per això, ara tenen un altra contradicció. Nosaltres ens felicitem perquè hem treballat per aquesta llei amb la nostra diputada Mònica Oltra” .
El plenari era tan soporífer com la major part de plenaris i, fins i tot, en alguns moments indignant, per la pèrdua de temps i diners; finalment és tornà a fer la recomanació de no perllongar les intervencions, cosa que fou pitjor, perquè aleshores s'entrà en un duel entre el verd Navarro, i el popular Primo, a veure qui era més genial, que féu riure l'audiència.
