La retirada de símbols franquistes s'alenteix
Els ajuntaments no situen entre les seves prioritats les polítiques de memòria històrica
Barcelona sí que ha fet els deures i no hi queda cap monument
Ara fa una mica més d'un any, el Memorial Democràtic presentava els resultats d'un estudi en profunditat de la simbologia franquista a Catalunya. El cens, elaborat en 185 poblacions de tot el país, recordava que encara hi havia localitzats prop de 7.700 símbols que feien referència a la dictadura i aconsellava actuar en prop del 96%.
Ara, un any després, la pilota és a la teulada dels ajuntaments, que són qui tenen les competències per actuar. Tot i això, un conjunt de factors està provocant que aquestes intervencions es facin amb comptagotes. “Hi ha una aturada de l'administració local”, assenyala l'historiador Jordi Guixé, que afegeix que “tot i que la societat està ampliament a favor de la retirada o senyalització dels símbols, els poders públics continuen mostrant reticències per por de ferir sensibilitats”. Sobretot en els municipis més petits. Guixé, que va coordinar el cens de Memorial Democràtic, assenyala que Catalunya, per les seves característiques, podria estar en disposició de donar exemple a la resta de l'Estat sobre com actuar amb aquests vestigis. De fet, en cap altre part de l'Estat s'ha dut a terme un estudi semblant al cens del 2010. L'únic treball similar el va fer el Ministeri de la Presidència, que va inventariar i retirar la simbologia predemocràtica dels edificis públics estatals. D'aquesta manera, a Barcelona van desaparèixer els escuts amb l'àliga imperial de façanes com la de la caserna del Bruc, la de Capitania General i la el Govern Militar, aquests a Ciutat Vella.
Des del Memorial Democràtic no amaguen que el ritme de retirada de símbols ha baixat, però asseguren que la funció del cens no era únicament forçar la retirada dels records franquistes. “Cal tenir en compte la funció científica, que és aquella que ens indica com ha actuat la societat fins ara en relació amb aquests símbols”, comenten fonts del Memorial. Generar debat és molt important per trobar una sortida tan consensuada com sigui possible. Per aquest motiu, les plataformes ciutadanes sorgides en municipis com Ulldecona o Tortosa han contribuït a fer reflexionar sobre el sentit de seguir mantenint segons quines icones, més de trenta anys després de la mort de Franco.
No oblidar
Els membres de la comissió d'experts que van realitzar el cens no aconsellen l'eliminació dels símbols en tots els casos. En algunes ocasions, es considera oportú senyalitzar-los adequadament per tal de “no oblidar” una època històrica que cal evitar repetir. “Cal conservar aquells que puguin ser considerats patrimoni cultural sempre que no siguin agressius amb la memòria dels represaliats”, explica Guixé. En alguns municipis, com és el cas d'Olot, s'ha dissenyat un itinerari de símbols en què també s'inclouen vestigis de l'època republicana. El projecte, que té un pressupost de 27.000 euros, inclourà cinc espais: el monument dels jardins Marcanau del cementiri municipal, la fossa comuna de militars i la fossa comuna dels republicans represaliats, la creu del prat del Triai construïda acabada la Guerra Civil espanyola per recordar les persones del bàndol franquista que hi van ser assassinades, i el monument als vençuts. El projecte, redactat i aprovat pel govern, està pendent d'execució.
L'exemple de Barcelona
Les polítiques de memòria històrica desenvolupades durant el passat decenni són les responsables que Barcelona pugui presumir d'haver fet els deures en relació amb els vestigis de l'època franquista. Després de la retirada de l'estàtua de la Victòria, a la confluència de la Diagonal i el passeig de Gràcia, s'han eliminat tots els monuments del règim. Ara són poques les restes que recorden aquesta època negra de la història, com ara un relleu al castell de Montjuïc.
Bot, una de les darreres actuacions
La gran majoria dels símbols que encara són presents a Catalunya s'inclouen dins del conjunt de plaques d'habitatges de protecció oficial que van ser promoguts per promoguts per l'Obra Sindical del Hogar, entitat constructora del Movimiento. El 2010 superaven el 90% de la simbologia censada i avui dia moltes encara són presents en les façanes d'edificis, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. Al seu moment, Adigsa va oferir ajuts per retirar aquests símbols.
