Contra la recessió, reformes

La primera meitat del 2012 serà difícil. L'economia europea entrarà en recessió. Els nostres mercats d'exportació s'estancaran. És una mala notícia, a la qual podem trobar un tret compensatori: la política econòmica que convingui a Alemanya també ens convindrà a nosaltres (no sempre ha estat així). Com reaccionarà Alemanya quan la recessió li toqui? El sentit comú indica que la seva obsessió per l'austeritat s'haurà de moderar. Potser ja és el que s'està manifestant amb les recents injeccions de liquiditat del BCE.

No ens en sortirem ni de la persistència de l'atur ni del deteriorament financer simplement impulsats per l'entorn. Caldran mesures de reforma profundes i ràpides. Sembla que el nou govern espanyol vol anar de pressa en el segon tema però potser no tant en el primer. Esperar fins a les eleccions andaluses seria una imprudència. La crisi del deute no ha acabat. S'ha d'actuar des d'ara mateix. La invocació a l'esperança del creixement no és suficient.

A Catalunya, els objectius són tres:

1) A curt termini, hem de mantenir i culminar la consolidació fiscal. Aquesta és inevitable donat el nivell d'endeutament que arrosseguem. A més, en les actuals circumstàncies, és garantia de l'autogovern (ens fa menys vulnerables a l'involucionisme) i alhora indispensable per fer sostenibles els serveis públics. Necessitarem la coresponsabilització del govern central en quatre fronts: col·laboració normativa, lleialtat institucional (complir acords), no centrifugació de dèficit i aval del Regne d'Espanya al deute autonòmic.

2) A mitjà termini, l'objectiu és el pacte fiscal, incloent-hi el reconeixement de la singularitat catalana i la sortida de la Lofca.

3) A llarg termini, volem que Catalunya disposi d'una economia d'alta productivitat amb un caràcter europeu molt fort i una presència sòlida al món. Per això hem de cuidar i impulsar les nostres estructures educatives, de recerca i d'innovació empresarial.