La lluita pel poder al PSOE

És necessari que l'oposició espanyola es posi en marxa. El silenci parlamentari del PSOE respon a la lluita per la secretaria general del partit, una pugna que deixa que el govern faci el que vulgui des dels despatxos sense haver de donar explicacions al Parlament. Això, en un temps molt important, en què l'agenda europea no dóna marge d'espera i la reforma laboral està damunt la taula entretenint la classe política.

El PSOE ha començat la travessia pel desert. Malgrat els pèssims resultats, és bo que els seus dirigents no hagin llançat del tot la tovallola. Ara estan pendents del 38è congrés, dels dos candidats que volen tirar endavant el projecte socialista i de les eleccions al Parlament andalús. Hauria estat pitjor que haguessin entrat en depressió després de la derrota electoral.

Amb tot, el que es discuteix són qüestions de poder i algunes lleugeres diferències en la manera de fer política. Carme Chacón té al seu favor la joventut i la inquietud política, elements que li serviran per a la millora de la imatge de renovació. Un veterà socialista català m'explicava que Chacón és fruit del màrqueting polític: jove i preparada per als nous temps, però sense ideologia que la diferenciï d'allò que ha pogut representar Zapatero. Cal afegir, a més, que a Catalunya s'haurà de guanyar el lloc més enllà de ser diputada per Barcelona.

És curiós que en pocs dies Chacón s'ha desmarcat de la gestió de Zapatero davant de la crisi. També Rubalcaba, que només fa servir la seva solvència i experiència, sobretot en matèria educativa i de lluita contra el terrorisme. Tot indica que hi haurà debat pel poder, fins i tot baralles, però sense que la sang arribi al riu, ja que, ideològicament, tenen poques diferències. I mentrestant cal, d'urgència i per salut política, que hi hagi oposició al govern.