El mirall dels socialistes francesos

Com més ens allunyem dels darrers processos electorals més fàcil és comprovar la realitat de la situació política. Hi ha una majoria absoluta al Congrés que ha començat a exercir. Hi ha una forçosa subordinació de CiU davant aquesta majoria absoluta que veu que li deixa poc marge de maniobra. I hi ha una resignació del PSOE i els seus, que, sense cap entusiasme, hauran de triar d'aquí a un parell de setmanes entre Rubalcaba o Chacón.

És una llàstima que els dos candidats no s'hagin emmirallat en el Partit Socialista francès. A diferència del PSOE, els socialistes francesos ho fan girar tot entorn de les idees i els programes davant de les persones. El seu líder, François Hollande, acaba d'oferir un programa polític contra “els mercats”. En el seu moment, Sarkozy no ho va aconseguir. Volia obligar els grans bancs a separar les operacions de crèdit de les especulatives, i prohibir els productes financers aliens a la economia real.

Uns plans que, en l'hipotètic cas que al maig fos president de la República Francesa, a Hollande li seria difícil aplicar, com a Sarkozy. Són mètodes anomenats “utòpics” pel gran capital, més pendent de la reactivació dels Estats Units. Però, tot plegat, crea una il·lusió que va més enllà de la continuïtat en el PSOE de Rubalcaba i el màrqueting de Chacón, cada cop més preocupada per la seva imatge i per estudiar-se els guions del que ha de dir als llocs on intervé.

La realitat de la situació política és que hi ha un govern central amb la força dels vots, i una oposició que ha de passar la travessia al desert i fer-se estimar per un electorat desanimat i més pendent dels problemes del dia a dia que no pas de les estratègies de Rubalcaba i Chacon per fer-se un lloc a l'oposició...