El veredicte pot ser recorregut per error de la prova o defecte de forma
El Tribunal Suprem tomba nou de cada 10 recursos i tarda un any a resoldre els que accedeix a estudiar
Si declarara alguna prova il·lícita s'invalidaria la resolució del jurat i es repetiria el juí
La Fiscalia i l'acusació popular (PSPV) podran recórrer el veredicte de no culpabilitat sobre l'expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, i l'exsecretari general del PP valencià i diputat a les Corts regionals Ricardo Costa i al·legar, entre d'altres motius, error en la prova o defecte de forma, segons han informat a Europa Press fonts judicials.
En concret, la llei estableix que podran interposar recurs de cassació davant del TS el ministeri fiscal i els que hagen estat part en el judici, entre d'altres actors. I aquest recurs podrà presentar-se una vegada que les parts hagen rebut la sentència d'absolució, en què s'establirà un termini de cinc dies per fer-ho.
Les fiscals i l'advocat de l'acusació popular podran recórrer el veredicte d'acord amb dos preceptes fonamentals: per infracció de llei i per trencament de forma. El primer dels punts engloba molts aspectes, com que s'haja infringit un precepte penal o una altra norma jurídica, o que haja existit error en l'apreciació de la prova.
El segon dels punts, el de trencament de manera, és encara molt més ampli. La llei estableix que es podrà al·legar aquest precepte quan s'hi haja denegat alguna diligència de prova que es considere pertinent; o quan el president del tribunal s'haja negat que un testimoni contestara a la pregunta o preguntes que se li dirigeixen, sent pertinents i d'influència en la causa. Alhora, preveu que podrà al·legar-se trencament quan s'hagi desestimat qualsevol pregunta per capciosa, suggestiva o impertinent, no sent-ho en realitat, sempre que tingués verdadera importància per al resultat del judici.
Fora d'aquests principis, la normativa també indica que es podrà interposar recurs quan en la sentència no s'expresse clara i terminantment quins són els fets que es consideren provats, o hi haja contradicció entre ells, o es donen com a provats conceptes que, pel seu caràcter jurídic, impliquen la predeterminació de la decisió.
A més, es podrà al·legar quan en la sentència només s'expresse que els fets al·legats per les acusacions no s'han provat sense fer expressa relació dels quals hagen resultat provats; o quan no es resolguen en ella sobre tots els punts que hagin estat objecte de l'acusació i la defensa.
Admissió complicada
Malgrat que existeixen multitud de motius als quals acollir-se per formular un recurs de cassació, el realment complicat és que després el Tribunal Suprem ho admeta a tràmit. Segons fonts judicials consultades per Europa Press, l'Alt Tribunal no admet directament prop del 70% dels recursos que rep. Mentre que de l'altre 30% que sí admet, sol tombar més de la meitat. Això significa que, per tònica general, tan sols prospera un recurs de cada 10.
Consultades les mateixes fonts per aquest procediment, en què s'ha declarat no culpables a Camps i Costa, els experts han indicat que, d'haver-hi recurs, aquest serà molt tècnic i complex, donada la quantitat de documentació i l'extensa durada tant de la instrucció com del judici. Així, estimen que si hi ha recurs, aquest s'haurà d'estudiar “amb molt temps i responsabilitat”.
Han indicat, a més, que en aquest cas s'estudiarien tots els fets i les proves practicades. Si el Tribunal Suprem declarara algunes d'elles lícites o il·lícites, en aquest últim extrem s'invalidaria la resolució del tribunal del jurat i tornaria a repetir-se el judici.
