Els partits polítics aposten per canvis en el sistema per reduir la inestabilitat local
És preocupant que el número cinc d'una llista o l'únic regidor d'una llista independent amb menys del 10% dels vots marqui el ritme d'un Ajuntament. Aquest és un dels punts de coincidència entre els quatre partits (PSC, CiU, PP i ERC) amb més representació als consistoris que han resultat afectats per mocions de censura en aquesta primera meitat del mandat. «No pot ser que una persona molt concreta faci anar de corcoll tota la resta de regidors», resumeix el secretari de Política Municipal del PSC al Camp, Josep Guasch.
La majoria de forces, de fet, destaquen la necessitat d'obrir una reflexió sobre la inestabilitat i, especialment, sobre el fenomen del transfuguisme. I és que en aquests dos anys no només s'han produït casos de regidors que deixen la disciplina de partit a quatre dels municipis amb mocions de censura, sinó que també s'ha produït a d'altres punts. A Creixell (Tarragonès), el regidor d'ERC va renunciar a les sigles quan la direcció li va reclamar l'acta per pactar amb el PP, i els populars han expedientat la seva edil a Roquetes (Baix Ebre) per haver pactat precisament amb els republicans.
Fórmules diverses
Els problemes vénen, però, quan es tracta de definir quina és la fórmula que contribuiria a millorar l'estabilitat. Les tan comentades llistes obertes, de fet, no satisfan a molts despatxos, i fins i tot alguns hi veuen més inconvenients que avantatges. «És una decisió complicada i caldria una bona reflexió interna en els partits», destaca la portaveu del PP a Tarragona, Alícia Alegret. «Se'n parla molt, però no hem d'oblidar que són un instrument que facilita l'entrada als que tinguin cèntims per pagar-se una campanya, i això les relaciona amb el caciquisme», detalla Pau Ricomà, president d'ERC al Tarragonès.
Quina ha de ser, doncs, una sortida a valorar? El president de CiU al Camp de Tarragona, Quim Nin, aposta per «fer una segona volta electoral» per decidir qui serà l'alcalde. De fet, des de la federació relacionen la progressiva desafecció política de la ciutadania amb el fet que moltes primeres forces es quedin a l'oposició. «La gent creu que el seu vot no serveix per a res», diu Nin.
Des del PSC, Guasch parla de buscar un «sistema mixt» entre llistes obertes i tancades que contribueixi a reduir el transfuguisme i facilitar les coses a la força guanyadora. Ricomà, d'ERC, aposta per adaptar una fórmula pròpia del món sindical: mantenir la proporcionalitat de cada grup malgrat que perdi algun regidor.
Per què ha passat?
El fet que tantes s'hagin concentrat al Tarragonès, és fruit d'algun factor determinant? Segons el president d'ERC a la comarca, Pau Ricomà, una de les causes es podria trobar en «la proliferació de llistes independents a la costa, en alguns casos dirigides per interessos turístics o urbanístics». El secretari de política municipal del PSC, Josep Guasch, hi veu l'estratègia política de «guanyar posicions de cara a les properes eleccions» i des del PP, la portaveu a la demarcació, Alicia Alegret, assenyala la multiplicitat de partits en un mateix consistori com a causa. «En altres mandats això ha passat en altres punts. Cada municipi és un món», defensa el president de CiU al Camp, Quim Nin.
Com es fa un trànsfuga?
L'abandonament de la disciplina de partit per part d'un o més regidors d'un consistori ha estat darrere de la majoria de mocions de censura d'aquest mandat. Pel PSC, que ha estat el partit que ha perdut així més edils, és difícil «trobar el terme mitjà» entre l'obertura de les candidatures a diferents sensibilitats i la disciplina de partit. «Hem d'analitzar molt bé com fem les llistes electorals», reflexionen des de CiU. Pel PP, molts d'aquests casos neixen de «discrepàncies personals que acaben situant-se per sobre de les sigles». Els republicans, per la seva banda, hi veuen també la influència de l'entrada a les llistes de gent «acabada d'arribar a un lloc i amb un compromís relatiu».
Empitjorarà el 2011?
Si extrapolem l'evolució de la inestabilitat política local entre el mandat anterior i aquest, el període 2011-2015 hauria de ser encara pitjor. «Esperem que sigui circumstancial. De fet, el moment econòmic també ha influït en molts moviments de grups independents», diu Ricomà, d'ERC. La portaveu del PP assenyala que «ara tothom està molt alerta, i les mocions haurien de passar a ser una mesura excepcional», i des de CiU, Quim Nin assegura que es plantejarà «amb certa rigorositat» l'elaboració de les llistes electorals. El fre a aquesta tendència serà també bàsic, segons el PSC, per contribuir a reduir «la desconfiança del ciutadà i els nivells d'abstenció actuals».
