El CGPJ allunya Garzón de la judicatura fins al 2023

Si fa dues setmanes els jutges del Tribunal Suprem es van posar d'acord en la sentència, també hi va haver unanimitat dins el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per firmar l'expulsió de Baltasar Garzón. A partir d'ara, l'exmagistrat de l'Audiencia Nacional no podrà recuperar la toga de jutge fins d'aquí a onze anys, que és el període de condemna que li va imposar el Suprem en considerar-lo autor d'un delicte de prevaricació. Garzón ja ha dit que no es rendeix i que pensa presentar batalla als tribunals fins a l'últim minut. Però el cert és que, de moment, l'òrgan de govern dels jutges li va comunicar que els vint vocals reunits ahir en el ple, amb el president Carlos Dívar al capdavant, van acordar fer efectiva la seva inhabilitació arran de la condemna per les escoltes il·legals en la trama Gürtel.

Només un dels membres del CGPJ, Félix Azón, designat a proposta del PSOE, va absentar-se del ple adduint “motius personals”; per evitar “una incomoditat”, sense voler entrar en més detalls. També el vocal José Manuel Gómez-Benítez, designat pel mateix partit, es va queixar de la “urgència” que s'ha volgut donar a aquesta expulsió. Tot i no oposar-se a la mesura, el magistrat va voler que constés el seu malestar pel fet que dilluns passat fos un òrgan d'aquesta institució –la comissió permanent– el que anunciés l'execució formal de la sentència sense esperar al ple d'ahir.

La portaveu del CGPJ, Gabriela Bravo, va admetre que no resultava “gens agradable” donar una notícia d'aquestes característiques, però hi afegia que la llei és igual per a tothom i el que va decidir ahir el Poder Judicial és un signe de “normalitat”.

La coincidència de l'execució de l'expulsió amb la commemoració de l'intent de cop d'estat del 23-F no va passar desapercebuda per alguns dirigents d'esquerres i associacions de víctimes del franquisme, que s'han convertit en els grans defensors de Garzón. El fet que el ple del CGPJ es fixés per aquesta data va ser assenyalat, amb certa ironia, com la constatació que al darrere de la condemna al jutge s'amaga un intent de revenja pel gran ressò que sovint han tingut els seus casos. Ahir, aquest malestar envers l'actuació del Suprem es va reproduir al Congrés, on el PP va fer valer la seva majoria absoluta per defensar els magistrats de l'alt tribunal dels atacs rebuts per haver condemnat Garzón.

Si no s'hi afegeix cap més condemna –caldrà veure què decideix el Suprem en el cas de les investigacions del franquisme–, Garzón podrà reclamar el seu retorn a la judicatura el 2023. Llavors tindrà 67 anys. Mentrestant, però, podrà tenir contacte amb el món jurídic com a advocat o en fòrums internacionals.