La seva bandera

Finalment ho han aconseguit: la flamant bandera espanyola ja oneja a la balconada de l'ajuntament de Sant Pol de Mar. Tant és que ningú no la trobés a faltar, tant és que el fet s'hagi fet per obligació i no per devoció, tant és que l'Ajuntament hagi rebut pressions de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya d'índole rufianesca, més típiques de macarró de barriada, de xulo cercabregues: de porc i de senyor se n'ha de venir de mena. Però, de fet, tot plegat haurà estat una victòria pírrica, perquè el cert és que tot això no farà que la seva bandera ni sigui respectada ni sigui estimada: els símbols i les banderes no s'estimen per decret per molt que aquests forasters s'hi entestin. Perquè la qüestió de fons és que ells encara menys estimen i respecten els nostres símbols, les nostres banderes i tot allò que representen: la nostra llengua, les nostres institucions, el nostre país, de Salses a Guardamar i de Fraga i Maó. Els diaris van plens d'exemples dels seus atacs en contra de la nostra llengua al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. Ara s'escuden en una suposada legalitat constitucional, que ni respecten ni toleren quan fa referència a la diversitat lingüística i cultural. Ara bé, el que no saben aquests senyors és que a Sant Pol a la nit hi fa un vent tan fort, que s'emporta les banderes, sobretot les que són imposades.