Rajoy traspassa ara 14.000 milions d'ajust als territoris
Endossa a les comunitats la gran tisorada i els admet un dèficit de l'1,5% i no de l'1,3%
El crèdit sindicat de 35.000 milions els permet pagar proveïdors
El préstec té deu anys i un interès del 5%
El desafiament llançat per Mariano Rajoy a Europa té per a les comunitats una conflictiva lletra petita. Perquè suavitza la rebaixa del dèficit del 8,5% al 5,8% del PIB, però no reparteix amb proporció el gros de l'ajust. Si l'administració central només ha de reduir la seva porció del 5,1% al 4% (uns 11.000 milions), les comunitats han d'aplicar una tisorada de 14.000 milions si volen reduir la seva part del 2,94% a l'1,5% admès ara.
El repte és majúscul per a les comunitats, perquè concentren el 70% de la despesa en sanitat, educació i serveis socials, unes partides pràcticament congelades que no toleren grans tisorades sense amenaçar pilars de l'estat del benestar. “Gasten en sanitat i en educació, i en alguna cosa més, eh?”, va etzibar en to informal el ministre d'Economia, Luis de Guindos, al final del Consell de Ministres.
Rajoy traspassa l'ajust a les comunitats per la via de no repartir l'oxigen que ha guanyat davant la UE a l'hora de no complir el 4,4% de dèficit i regalar-se dècimes d'alè fins al 5,8%. En l'escenari anterior, per exemple, les comunitats tenien un dèficit permès de l'1,3% del seu PIB. Ara que ha guanyat 1,4 punts d'oxigen, Rajoy regala a les autonomies només dues dècimes i els permetrà un dèficit de l'1,5% si ho accepten en el Consell de Política Fiscal i Financera que se celebrarà dimarts.
Desigual punt de partida
Tot i que el dèficit global dels territoris és del 2,94%, Catalunya parteix del 3,72% (3,2% si rebés els fons pendents), però Castella-la Manxa parteix del llunyà 7,3%. Territoris governats pel PP superen la mitjana, des de Múrcia (4,3%) fins a les Balears (4%) i el País Valencià (3,68%). “El que no han complert les comunitats el 2011 ho hauran de fer el 2012; cal fer un esforç realista, però també fer ajustos”, manté el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, sense precisar en quina partida.
Per desfer el disgust de la lletra petita del dèficit, el Consell de Ministres va anunciar la posada en marxa d'un macrocrèdit sindicat de tota la banca de 35.000 milions perquè comunitats i ens locals puguin pagar els proveïdors immediatament. L'eina serà un préstec a cinc anys –refinançable a deu– que en tindrà dos de carència a l'hora de poder retornar el capital principal i a un tipus d'interès al voltant del 5%. Els crèdits tindran la intermediació de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), el més semblant a un banc públic que conserva l'Estat des de la privatització d'Argentaria als noranta.
Quan va comprovar que les preguntes sobre el Consell de Ministres se centraven en el dèficit, Montoro es va permetre ironitzar: “Que no em pregunten pels proveïdors? Ja veig que el fet que un proveïdor cobri no és notícia.”
LA XIFRA
“Tots els bancs hi acaben entrant”
“És l'operació financera més important que llança l'Estat i en un moment en què hi ha un doble estrangulament: el de la sequera creditícia i el dels impagaments des de l'administració.” Amb aquest retrat va presentar el pla de pagament als proveïdors el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que no va dubtar de la implicació de la banca. “Hi acabaran entrant tots els bancs, i també l'ICO”, donava per fet De Guindos.
Des del sector bancari es pressionava La Moncloa per aconseguir que els crèdits fossin a cinc anys i a un tipus d'interès variable, al voltant del 5%. Les comunitats i els ens locals, en canvi, preferien que el préstec fos a deu anys i el tipus, fix i més baix.
La solució de Rajoy implica el punt intermedi d'oferir cinc anys refinançables a deu i el tipus del Tresor a 5 anys més 115 punts bàsics (un 5% aproximadament). El crèdit vol posar fi a la pràctica de pagar amb 147 dies de mora.
