Tot està podrit segons el Plenari de Silla

El darrer ple de Silla ha estat el del podrimer, així ho resumia una assistent a l'acte: “tot està podrit”. I és que es parlà de la palla d'arròs, que està podrint-se a la marjal, un any més, per la prohibició europea a cremar-la. Es parlà també de l'aigua dels transvasament Xúquer-Vinalopó; 12 milions de metres cúbics que estan podrint-se en una immensa bassa de Villena, perquè ara no la volen gastar. Es parlà de l'aigua “semi-depurada” que, a canvi de la que els enviem als alacantins, ens faran arribar des de la depuradora de Pinedo, a siga d'una aigua podrida, també, per molt que vulguen dir que serà tractada; a tall de Pinedo, però, no es parlà del negoci brut i podrit de la seua depuradora.

Com això de la primavera valenciana és una relitat, el ple adoptà moments d'alta tensió i de reivindicació, com el rebuig al decret de les retallades socials, que defensà amb ardor quasi juvenil el portaveu socialista, Vicent Zaragozà. Evidentment, els populars no secundaren la proposta del seu rebuig, com tampoc ho feren els dos regidors de l'extrema dreta, cosa que provocà que el regidor de Compromís, J. L. Melero, “alçat en flames”, com digué una veïna, recriminara a la dreta que feien exactament el que, durant la campanya electoral, havien dit que no farien: “ací els tenen, als mentiders, fent-nos pagar una estafa disfressada de crisi”, els llança Melero al cap; per a irritar més a la dreta acabà citant al cantant Pau Alabajos “el pa i el vi assegurat, en un país anestesiat...”, resumint la situació del País.

El mateix regidor de Compromís, que tingué molta feina aquella nit, avançà el comunicat de l'agència EFE, segons el qual, S&P rebaixava la prima de risc de la Generalitat Valenciana a la categoria més ínfima. Contrarestant, però, aquesta crítica, es felicità que Albert Fabra haja reclamat a Madrid el que ens pertoca als valencians, ja que paguem molt més del doble que rebem, cosa que no passaria si tinguérem un concert fiscal amb l'Estat, com tenen el País Basc i Navarra.

S'aprovà, amb la inexplicable abstenció d'EU, que les empreses amb més de 250 treballadors, que contractaren amb l'ajuntament, tingueren aprovat un pla d'igualdat. Fou una novetat que el regidor Verd, Antonio Navarro, tinguera unes actuacions breus i concises. El PP impedí que es discutira la petició de dimissió de la delegada del govern i del cap de la policia, per la brutal agressió exercida contra els estudiants. I finalment, la policia municipal, que hagué d'esperar que els arribara el seu torn, que no arribava, protestaren pel Decret sobre les hores de servei i el salari, i anunciaren que ni podien conciliar la vida laboral i la familiar, ni garantir un servei d'atenció i de seguretat al poble, de qualitat. La regidora els digué que “se sentia dolguda” i l'alcalde que allò era “molt fort”. La policia es reafirmà amb el contingut de l'escrit que havien presentat i s'alçà la sessió.