Eleccions, l'any vinent?

En el debat polític, hi ha l'especulació d'un avançament electoral català per l'any vinent. És a dir, promogut per Artur Mas. No voldrà repetir el calvari de negociacions que hagut de mantenir amb el Partit Popular per aprovar el pressupost del 2012. Per evitar-ho, només pot avançar els comicis per intentar guanyar per majoria absoluta. Aleshores, tindria la força suficient per demanar el seu pacte fiscal i fer sortir del pou les finances catalanes.

Està clar que, ara mateix, CiU està incòmoda amb el PP. No són amics, ni socis, ni parella estable, ni parella de fet, ni res. Per la seva banda, els populars catalans desconfien dels moviments de la federació. És un paper incòmode, perquè han de mirar de reüll qui tothom considera que és el seu soci a Catalunya.

Tots dos tenen un pacte de conveniències que pot servir per a reactivar la economia i que, per ara, ha salvat el pressupost català, tot i que sovint serveix més per frenar que no pas per fer avançar les pretensions sobiranes de CiU i les del govern espanyol de contenció de la despesa pública a Catalunya.

L'acord entre el PP i CiU, encara que només sigui pressupostari, també frena els altres partits que fa poc més d'un any governaven i encara lluiten per sobreviure a les seves travessies al desert, i que no veuen clara la geometria variable. Totes les forces de l'oposició voldrien tenir més joc en aquest moment històric de canvis socials que no sabem cap on tirarà. Davant d'aquest panorama, és lògic que CiU pensi en un avançament electoral d'aquí a un any. Un any en política és etern. Què farà la política catalana? L'any de la recessió econòmica, l'any de la reforma laboral, l'any de l'augment de l'atur, l'any dels canvis europeus...