Núvols de temporal

El diari ABC és com un Guadiana recurrent que, de tant en tant, se'n va a sota terra i, després, torna a aparèixer a la superfície. Durant la dictadura franquista donava suport a la candidatura monàrquica de Joan de Borbó amb un posat de pretès oportunisme, però tot seguit, i quan tocava destapar el flascó de les essències, encapçalava les files reaccionàries. Era en una d'aquestes desviacions de la línia habitual que Pemán va publicar un article molt comentat i que portava el títol ben eloqüent d'El catalán, un vaso de agua clara. En aquella ocasió l'empresa dels Luca de Tena va fer un càntic a favor de la nostra llengua. Més tard, durant la direcció de Luis María Ansón, el diari de la dreta va concedir al president Jordi Pujol el guardó d'“español del año”. I poc després, sense matisos ni notificacions o explicacions possibles, es despenjava amb una columna que deia [sic] que a la Catalunya democràtica passava exactament el mateix que sota el franquisme: només que llavors el castellà era perseguit igual que ho va ser el català durant la dictadura (!).

S'han acabat, doncs, els gestos d'aproximació i l'ABC segueix en una croada que sembla inspirada i dissenyada al laboratori de la FAES aznarista i que tenia com a vicepresident (no consta que l'hagin destituït) l'eximi delinqüent Fèlix Millet, candidat al premi Nobel d'Economia al marge de la llei. Ara se'ns diu que, després de tants anys, el model lingüístic català no funciona ni respecta les sentències dels tribunals. I que el bilingüisme real, els símbols nacionals i la solidaritat amb els altres ciutadans formen part d'una política irrenunciable. Com si la Constitució no establís el deure d'ajut i de protecció especial a la llengua minoritària i com si no fos cert que aquí no hi ha cap infant que no aprengui el castellà. Més enllà de l'idioma, toca negar l'evidència meridiana de l'espoli fiscal a fi de presentar com a beneficiaris les víctimes d'una asfíxia financera premeditada. A partir d'aquí ja s'hi val tot i es pot barrejar la bandera amb la insubmissió fiscal des del prejudici i la discriminació. Si tot això es fes “iocandi gratia”, podríem riure, però quan a l'ABC es posen nerviosos, tenim tots plegats motius suficients per sentir-nos amenaçats. Que el paper d'enemic interior pot polaritzar les frustracions d'un estat que no funciona.