La indemnització a Abertis per la baixada del trànsit podria ser de 2.000 milions
El conveni per a l'ampliació de l'AP-7 insta l'Estat a pagar si no hi ha un augment substancial del nombre d'usuaris
El trànsit en autopistes ha caigut un 5,4% en un any
L'optimisme en la planificació de les autopistes durant l'etapa d'expansió econòmica no es limita només a les vies madrilenyes. A Catalunya, el 2006, l'Estat, la Generalitat i Abertis van firmar l'acord per a l'ampliació de l'AP-7 a les comarques de Girona i Tarragona, una antiga reclamació dels dos territoris. El conveni consistia que Abertis assumís íntegrament el cost de les obres –uns 500 milions d'euros– sense allargar la concessió ni augmentar el preu dels peatges. Aquests diners s'havien d'amortitzar amb el trànsit induït per la construcció del tercer carril, amb unes previsions d'augment que es recullen en el document a través de diverses fórmules matemàtiques. Si això no passava, l'Estat es comprometia a indemnitzar Abertis al final de la concessió, pagant l'import pendent de recuperar.
Amb la crisi econòmica, el trànsit a l'autopista del Mediterrani ha disminuït notablement, i ja acumula diversos exercicis a la baixa. El 2011, en el conjunt d'autopistes d'Acesa a Catalunya, la baixada va ser d'un 5,4%. A l'AP-2 va baixar un 8,2%; al tram entre Barcelona i Salou, un 6,9%; fins a la Jonquera, un 3,6%, i a l'autopista del Maresme, un 5,2%. Per tant, i en el cas de mantenir-se aquesta tendència, la quantitat que hauria de desemborsar l'Estat es podria aproximar als dos mil milions d'euros. Així ho va reconèixer la ministra de Foment, Ana Pastor, en una compareixença recent, ja que entre les variables del conveni s'inclou l'IPC, entre altres factors. Una de les possibilitats que fa temps que es planteja és que s'allargui la concessió de l'AP-7 a Girona i Tarragona per evitar haver de pagar la indemnització.
LES REACCIONS
Les concessions acaben el 2021
Catalunya va ser el primer territori de l'Estat que va tenir autopistes de pagament, amb la inauguració, el 1969, d'un primer tram entre Montgat i Mataró. El sistema de concessió va servir per disposar d'unes carreteres adequades al volum de trànsit que hi havia, i està estipulat que, un cop acabat el període de la concessió, la via ha de passar a les mans de l'Estat. En els casos de l'AP-2 i de l'AP-7, entre la Jonquera i Salou, el termini acaba el 31 d'agost del 2021, quan en teoria la gestió hauria de tornar a ser pública. De Salou a Alacant, el 31 de desembre del 2019. L'alt cost de manteniment que representa avui per a l'Estat la xarxa viària que ha desenvolupat els últims anys –amb moltes autovies gratuïtes– i la indemnització que podria haver de pagar a Abertis per les obres d'ampliació de l'AP-7, apunten a un allargament de la concessió uns anys més.
