Els diners que ens han furtat

Compromís ha llançat una campanya perquè el veïnat sol·licitem que ens tornen els diners que ens han furtat, textualment furtat, en tot això d'EMARSA o siga en el cànon de sanejament de les aigües residuals de la planta de Pinedo. Aquest cànon el paguem en el mateix rebut de l'aigua. Com tothom sap, una sèrie de polítics del PP s'han omplert les butxaques amb els diners d'aquesta empresa pública, que paguem els valencians; han malversat els diners a cabassos amb viatges de luxe, hotels i putes; han fet una de les destrosses de l'erari públic, dels diners dels valencians, més descomunals imaginables. Com els “responsables” polítics no volen assumir la seua responsabilitat per haver col·locat aquests lladres a dirigir el “cotarro” i per no haver fet cap control de la seua gestió, també aquests són responsables d'aquest immens robatori. Per això Mònica Oltra, en una sessió de les Corts, li va dir a Rita Barberà, a la cara i sense que li tremolara la veu, que havien furtat els diners dels valencians, mentre li preguntava a Fabra: i vosté, què pensa fer?

Compromís, doncs, ha llançat una campanya, perquè tothom omplim una instància i la presentem a l'ajuntament, perquè com a perjudicats tenim dret que ens tornen el que ens han furtat, ja que el que hem estat pagant i encara volen continuar cobrant-nos, s'ha destinat no al manteniment d'EMARSA sinó a les coses que hem dit. De moment, els lladres estan a disposició de la justícia i, per tant, quan es determine la part defraudada i els la facen tornar els diners furtats (si els tornen!), com seran els nostres diners, devem reclamar-los. No havia d'haver cap valencià ni valenciana defraudats, que som tots, que deixara d'omplir aquesta instància i jo anime a fer-ho. La manera d'aconseguir una instància, sinó és mitjançant el contacte personal amb els militants de Compromís, que han llançat la campanya, és en la web: www.emarsa.compromís.ws.

Evidentment qui havia de prendre una decisió a favor del veïnat és el mateix ajuntament de Silla, com han fet altres (Albal, Quart i Alboraia, de moment). Lamentablement, el nostre ajuntament no ho farà, a no ser que en aquest cas hi haja la voluntat de confluir en una proposta la resta de forces polítiques (9, vots; PSOE, Compromís, Esquerra Unida, Vers i E2000) i obligar el PP (8 vots) a executar-la. És tot un repte, obligar els populars, perquè aquests estan massa involucrats en els assumptes interns del partit, com per a posar-se a defensar els interessos dels seus ciutadans. És la desgràcia que tenen els polítics que no tenen altre interès que els personals, ni altre lloc on caure morts i s'han d'abaixar els pantalons.

Els populars s'han posat tan nerviosos que ja han qualificat aquesta iniciativa de pallassada (el vice-alcalde de València, Alfonso Grau). O siga que no han vist ni veuen els lladres, ni els desaprensius, que tenen dins de casa, als qui han deixat posar la mà al calaix tot el que han volgut i consideren pallassos a qui vol, senzillament, que li tornen els diners que li han furtat. Una altra que es posà nerviosa quan li digué Mònica Oltra que ens havien furtat els diners als valencians, fou l'alcaldessa Rita Barberà: “ahora mismo mi abogado la va a denunciar a la justícia...” Molt bé, Mònica, que et denuncie, que et porte als tribunals, com t'amenaçà; jo et faig costat i recull les teues paraules i les faig meues: que ens tornen el que ens han furtat! I tranquil·la, Mònica, perquè si ens tanquen ens tancaran als dos i jo amb tu vaig on faça falta; evidentment, amb la Barberà no vaig ni al cantó.