Cent dies intensos per a Rajoy

Fa més de cent dies que Rajoy és a La Moncloa. S'han fet notar els ministres De Guindos, Montoro, Soria i Báñez. Els ministres de l'àrea econòmica han entomat una vaga general i, encertats o equivocats, han anat per feina. També s'ha visualitzat un Ruiz Gallardón amb una imatge diferent com a ministre de Justícia. Ara està més trufat a la dreta. Més que quan era l'alcalde “raonable” d'una de les ciutats més embogides d'Europa. Amb les legalitats dels avortaments està més a la dreta fins i tot que el seu pare, que fou, amb Fraga Iribarne, fundador d'Alianza Popular. El pare Gallardón va sobreviure políticament els primers anys de la democràcia gràcies al fet que Franco, en la dictadura, l'havia empresonat una temporada. En els primers anys de la Transició ho lluïa al currículum.

Els altres ministres han passat els cent dies sense pena ni glòria. El d'Interior, Fernández Díaz, reflexionant com liquida els últims dies d'ETA, i la de Foment, Ana Pastor, aprenent com funcionen ports i aeroports i buscant com aturar el dèficit de les autopistes radials que porten a Madrid.

Rajoy ha pogut treballar els primers cent dies sense oposició. Malgrat l'ensurt d'Andalusia. El PSOE ha tingut altres maldecaps que fer-li oposició. La pressió, a Rajoy, li ha vingut de la Unió Europea. De la hipòtesi permanent d'algun tipus de mecanisme de rescat internacional. Una pressió que acabarà fent-lo trontollar. No hi ha hagut destacats avenços entre Catalunya i l'Estat. A banda de retrets. L'Estat continua devent diners (759 milions) a la Generalitat. Artur Mas insisteix que el seu interlocutor del PP ha de ser el president del govern i no la presidenta del PP a Catalunya, Sánchez-Camacho. Un fet que es veurà en l'entrevista que mantindran a l'abril a Madrid. Ha de ser diferent de l'anterior.