Pirates

Diuen les notícies que els pirates han arribat a la platja de Badalona, comandats pel sanguinari cabdill corsari Catxidiable; el qual, des de fa uns anys, atemoreix els pescadors i pagesos a l'entorn de la masia de Canyadó.

Aquesta notícia informativa i ben intencionada cap a la gresca i el record llunyà d'un altre temps em fa pensar en les peremptòries necessitats de la bona gent del poble i, tot recordant Bertold Brecht, no puc abonar-me a l'estètica quan hi ha gana i injustícia per la contrada. Aleshores m'interesso per uns altres pirates.

Aquell partit polític, que nascut a Suècia fa pocs anys acaba de fer una autèntica rebregada parlamentària en les últimes eleccions a la ciutat de Berlín, on han tret quinze escons i s'han assegurat el 9% del suport de l'electorat. El Partit Pirat és l'expressió política més propera al moviment dels “indignats”, el qual hem vist fer remoure determinades sensibilitats, sense gaires esperances i menys propostes, cap a la bona gent d'aquesta part d'Europa.

El Partit Pirata alemany creu que internet i les xarxes socials són la clau del seu èxit, afegit a les explicacions properes a la gent que els ha votat, com a resposta a l'ambigüitat que reben dels polítics convencionals. Aquests pirates proposen el coneixement “real”, per trobar solucions, allunyades de la hipocresia que ho envolta gairebé tot, en la gestió pública germànica. Visca els pirates!