“Per fer el POUM hem dialogat molt”

Afortunadament, més bé que no la teníem fa dos mesos. Hem rebut el que ens devien d'obres i un 80 per cent de la llar d'infants. I no ens hem adherit al pla del govern espanyol, que ja és important. Ara no devem cap obra i tenim l'endeutament que ens vam trobar i un petit préstec que vam assumir per al centre que hem de construir, que el vam concertar fa dies per assegurar-nos que el podríem fer.

Sí. L'hem de posar a licitació aquest any, segurament passat l'estiu. Vull tenir primer el compromís de Governació sobre els períodes de pagament. Si és un any i mig, és un any i mig i a qui ho faci els ho direm, perquè tothom sàpiga a què atenir-se.

La veritat és que sí. La Generalitat ens ha deixat abandonats. No hem sabut mai a què atenir-nos. És molt dur deure diners 18 mesos després d'haver fet les obres.

Ara ja hi ha la línia elèctrica i s'ha de connectar a la xarxa. Necessiten que la UTE que fa l'obra traspassi la línia a l'Elèctrica de Jafre. La resta estaria acabada. De tota manera això ho sabem perquè els treballadors ens ho expliquen, no perquè ningú ens ho comuniqui. Des de l'ACA ens tenen abandonats. Nosaltres ho mirem com espectadors, tampoc podem fer-hi gaire res. Entenem que quan estigui acabat seria absurd no engegar-ho. Abans de l'estiu hauria d'anar.

El pla general ens va portar més temps del compte tenir-lo fet. Ens l'havíem trobat començat i treballat i hi havia coses que nosaltres no hi estàvem d'acord. Vam reduir el creixement que estava previst perquè enteníem que, amb la capacitat d'edificabilitat que tenia el poble ja n'hi havia prou i vam aprofitar per esponjar en zones on es podia edificar molt. Que t'ho trobis fet és més complicat que començar-ho de nou. Ho hem dialogat molt. Se'ns va allargar i després va coincidir amb les eleccions. Vam entendre que si érem escollits tindríem temps de tirar-ho endavant i que si no ho érem almenys no hipotecàvem els altres.

Vam trobar-nos la llei òmnibus i vam esperar per adaptar-nos-hi. Enteníem que els plantejaments de la llei òmnibus eren favorables als nostres plantejaments i vam esperar. Els tècnics ara estan adaptant-ho. Entenem que, d'aquí a un mes i mig o dos, això es podrà portar al ple i que els regidors ho puguin ratificar i, si no surten temes nous, entenc que, d'aquí a un any podria estar aprovat. Hem fet molta feina de consens.

Ja ens està comportant problemes. Estem contents perquè funciona molt bé. Vam crear 30 places i hi ha llista d'espera. El grau de satisfacció és alt o molt alt. La situació econòmica ha canviat i la Generalitat ha canviat les regles del joc. Ells ens posaven 1.800 euros per plaça, al tercer any ens n'han pagat 1.600 i aquest any no sé si en seran 1.300, i l'any que ve, 1.000. I això revertirà en els pares perquè l'Ajuntament no pot assumir aquest cost. A la gent de Parlavà no els deixarem penjats, tot i que caldrà ajustar quotes. El que no pot assumir Parlavà és les quotes dels pobles del voltant.

No. Ultramort no té diners, Foixà i Rupià sí que sembla que hi col·laboraran. Tenim nens de Matajudaica i Casavells que Corçà ens diu que ells han d'anar a Monells.

Ja hi tenim l'aigua mancomunada. El servei per anar a l'hospital de Palamós també ens el repartim. El futur és mancomunar serveis.

Sí, però això no té solució. És molt trist, però si haguéssim hagut de mancomunar-nos per fer la llar d'infants, estaria per fer. Teníem l'edifici i per això la vam assumir.

No, no. Jo no hi estic d'acord. Molts treballen pel poble desinteressadament i això no s'ha de perdre. Parlo d'identitat, de proximitat. Aquest raonament els podria servir per abolir les autonomies.

Això és l'exemple de fer poble. El Technotràmec és una moguda important que pot provocar molèsties a una part dels veïns, però també beneficis. A Parlavà sempre hi ha hagut una comissió de festes molt potent. Les festes com les enteníem abans van deixar de tenir èxit i van ser capaços d'innovar. Va començar amb un noi que punxava i els seus amics i ara ja és un esforç col·lectiu: s'hi han posat els pares i s'hi ha abocat el poble.

Amb els diners que es fan, es poden fer les activitats que es fan durant l'any que d'altra manera seria impensable que es poguessin fer, com els Reis, obres de teatre, com recuperar la festa d'hivern que havia desaparegut o mantenir el ball de la gent gran que sola no es podria mantenir. Això també és fer poble.

Parlavà era conegut com el poble dels semàfors i de les cues i ja no és així. Amb una obra ben senzilla ha canviat el dia a dia del poble. Ja no tenim les cues de divendres al vespre i de diumenge a la tarda. Amb petites obres es pot fer una millora important.

La situació actual és molt més complicada que la de fa cinc anys enrere. Aquest és una obra en què creiem molt, tot i que haurem de ser més austers del que havíem previst. Parlavà té molta gent gran. Abans l'hereu cuidava els pares, ara això és diferent. Volem fer un punt de trobava per a gent gran i que es pugui llogar una persona entre diverses famílies per cuidar els avis. També pensem en un lloc per fer activitats, gimnàstica, etc.

La urbanització de les voreres pendents de la carretera cal fer-la. També hem de millorar la deixalleria però ara hi hem de fer un pas més. Ens hi aboca deixalles gent de fora del municipi i això és un problema. Hem d'ampliar el cementiri perquè tenim una població molt envellida, a més cal fer-hi un aparcament.

Sempre he cregut que tots els escollits havien de treballar junts pel poble. Sempre que el projecte majoritari tingui el suport de tots. No crec en la figura de l'oposició en els pobles petits. És el sentit comú el que tira endavant les coses i les oposicions no sempre són tan constructives que haurien de ser. A més es millora molt l'ambient en el dia a dia del poble.