“Seré un francès entre els francesos”
Sarkozy insinua la seva retirada política i assumeix “tota la responsabilitat de la derrota”
El president més impopular de la V República demana a la UMP que no es divideixi i desitja “sort” al successor
“Sou la França eterna, us estimo!” Nicolas Sarkozy no només es va acomiadar ahir de l'Elisi, sinó, molt probablement, també de la política. El president més impopular de la V República va insinuar la seva retirada anunciant que es “prepara per tornar a ser un francès més entre els francesos”, després de “35 anys de responsabilitats polítiques, deu al més alt nivell”. Sarkozy no va voler allargar l'agonia i, només vint minuts després que tanquessin els col·legis i es fessin públics els primers resultats, mentre la plaça de la Bastilla s'omplia de banderes roges, va reconèixer la derrota i en va assumir “tota la responsabilitat”. La demoscòpia no s'equivocava i no es va obrar el miracle.
Sarkozy ja ni tan sols liderarà la campanya de la UMP per a les eleccions legislatives d'aquest juny. “No us dividiu, manteniu-vos units”, va demanar als dirigents conservadors que aspiren a succeir-lo, com el fins ara primer ministre, François Fillon; el número u del seu partit, Jean-François Copé, i el cap de la diplomàcia francesa, Alain Juppé. I és que el pas enrere de Sarkozy podria ser el primer tret d'una guerra interna a la dreta francesa que Marine Le Pen vol aprofitar per erigir-se en alternativa a Hollande el 2017. Ahir mateix, alguns militants de la UMP ja duien samarretes amb el lema “Copé 2017”, provocant.
“S'obre una nova època, jo continuaré sent un dels vostres, compartiré les vostres idees i conviccions, i podreu comptar amb mi, però el meu lloc ja no podrà ser el mateix”, va proclamar Sarkozy, en un discurs de to guardiolà davant la desolada militància conservadora. Tot i que durant la campanya havia avisat que si els francesos no el volien d'ara en endavant es dedicaria a dur la seva filla Giulia a la llar d'infants, Sarkozy no va anunciar explícitament que posa fi a la seva carrera política. Tancat a l'Elisi, potser en la seva última reunió, el president sortint va confiar al seu pinyol més estret de col·laboradors que el resultat no era tampoc tan dolent i que la UMP, tot i que ell en cedeixi el lideratge, pot guanyar les legislatives.
Sarkozy va trucar al seu successor a les vuit del vespre mateix per felicitar-lo i desitjar-li “sort”, tot i que ja avisa que el que l'espera “no serà fàcil”. “Desitjo de tot cor que França superi amb èxit els reptes futurs”, va assegurar. I als seus votants els va demanar que no tinguin “l'odi al cor” ni es mirin els socialistes “com enemics”. “Siguem dignes, patriotes, francesos; siguem el contrari de la imatge que algú dóna de nosaltres”, va insistir en el fair-play. Però a la seu de la Mutualité, on la UMP celebrava el seu funeral, els centenars de seguidors de la dreta escridassaven els socialistes amb crits de “Foteu el camp a Rússia!”. Al Fouquet's, el restaurant dels Camps Elisis on Sarkozy i els seus amics empresaris van celebrar el triomf contra Ségolène Royal el 2007, i també a la plaça de la Concorde, on la UMP havia previst una festa, la nit va ser molt tranquil·la.