Peatges al rescat
El Parlament renova una petició caducada del 2004 perquè l'Estat creï un fons que permetria que la Generalitat recuperés uns 320 milions l'any que paguen les concessionàries
Uns 6.000 conductors han fet un #novullpagar
El PP ja avisa que la demanda és “inoportuna” i no s'aprovarà aviat
Amb molt foc creuat, però amb pràctica unanimitat al cap i a la fi. El Parlament va aprovar ahir, amb l'única abstenció de SI, tornar a portar al Congrés dels Diputats una proposició de llei per crear un fons comú –amb aportacions del que l'Estat i les comunitats recapten de les concessionàries en matèria d'IVA, impost de societats i altres tributs autonòmics– que permetria el rescat selectiu, la subvenció i l'homogeneïtzació de tarifes a les autopistes catalanes, i per extensió de tot l'Estat.
No és pas cap petició nova. Després d'un primer intent fracassat d'ERC el 1995, el Parlament la va aprovar el juny del 2000, i el Congrés la rebutjava un any després. El novembre del 2004 la cambra catalana hi va insistir, per unanimitat, i quatre anys i 97 pròrrogues després, el desembre del 2008, la mesa del Congrés l'acceptava finalment a tràmit. En els tres anys següents, però, no es va fer res més, i la proposta va acabar caducant el setembre passat, amb la legislatura. Amb el debat de nou a primera línia –ahir el Servei Català de Trànsit va fer públic que ja ha rebut vora 6.000 denúncies de les concessionàries des que es va iniciar la campanya #novullpagar–, la demanda s'ha hagut de renovar al Parlament amb la redacció exacta del 2004, per evitar que es tornessin a allargar els tràmits.
La petició deixa clar que el repartiment territorial del fons es faria d'acord amb el que recapti cada comunitat. Es recuperaria, així, una petita part dels tributs catalans que se'n van i no tornen. El govern hi posava ahir xifres: uns 320 milions d'euros l'any, amb què ha calculat que podria pagar els cànons de tots els peatges a l'ombra –uns 140 milions–, ampliar les bonificacions actuals –hi destina uns 50 milions, tot i que fins ara l'Estat en posava uns 20 per conveni i enguany no els vol pressupostar– “i encara sobrarien diners per finançar obres noves i polítiques de transport públic”, sosté el conseller de Territori, Lluís Recoder.
Unanimitat i foc creuat
Això sí, el que havia de ser una plàcida votació contra un greuge amb l'Estat admès per tots, va esdevenir una guerra de retrets que va esquitxar tothom, també Abertis, beneficiària de la majoria dels peatges. D'entrada, el PP ja posava aigua al vi en recordar que la petició, en plena crisi, “és del tot inoportuna”, i per tant “no prosperarà” fins a temps millors. En un to agre, ICV constatava que “el 100% de les concessionàries són de capital català”, i que el sistema “és insostenible i injust, i es pot revisar”. “No cal que Mas escrigui cartes a Madrid, només cal que cridi el seu assessor econòmic”, desafiava, en referència a Salvador Alemany, president d'Abertis. ICV i ERC lamentaven que no s'hagi invertit en alternatives com ara l'N-II i l'N-340, perquè traurien trànsit a l'AP-7, i això obligaria a compensar l'empresa amb 2.000 milions, segons els acords que té amb l'Estat. Ciutadans emfasitzava que les autopistes estan “fins a quaranta vegades amortitzades”, i projectava sospites sobre els lligams entre CiU i Abertis. SI també ho feia, i a més no votava a favor “per no destinar ni un cèntim públic més a un paràsit que extorsiona i escanya l'economia catalana”.
CiU, que instava SI a denunciar-la a la fiscalia si hi veia cap delicte, lamentava que l'anterior proposta caduqués “per voluntat explícita del PP i el PSOE”, i culpava de la situació l'endèmica falta d'inversió de l'Estat. CiU defensa les concessions i peatges a l'ombra com a única via per fer obra nova: “O usem mecanismes del partenariat, o no ens en sortirem.”
Alella es torna a mobilitzar diumenge
Alella reprèn les mobilitzacions per reclamar la gratuïtat del seu peatge diumenge vinent, perquè aquest any la Generalitat ha anul·lat la bonificació del 100% als conductors de la zona que feien més de vuit viatges al mes. El municipi va aconseguir l'exempció el 2007 arran d'una llarga reivindicació. El Parlament va votar en comissió la setmana passada recuperar la bonificació, però ahir el govern no ho va confirmar.