Europa necessita una catarsi

La Unió Europea, entesa com el procés integrador en diferents àmbits, ens ha portat, després de prop de 60 anys, a una Europa amb importants polítiques comunes que componen una àrea de vint-i-set estats, amb prop de cinc-cents milions de ciutadans i amb un producte interior brut conjunt que supera el dels EUA; per tant, és l'àrea econòmica més gran del món. Si ho mirem en perspectiva històrica, veurem que hem passat d'una Europa devastada i amb els estats enfrontats, a una unió amb moltes sinergies conjuntes que ens permet ser presents i influir en el concert mundial i tot això amb valors com la pau, la democràcia, la llibertat i el respecte a les minories i als drets humans. Aquests són els avantatges de la integració europea, absolutament vàlida en els temps que corren. Però, com tot procés, arriba un moment que s'ha de revisar i més si hi ha factors externs que alteren l'equilibri establert, com la greu crisi econòmica que afecta el món occidental i de ple, tot i que en diferent mesura, els estats europeus. Europa avui es troba en una cruïlla de la qual procura sortir, però no acaba de trobar el camí. Està cercant solucions a la crisi econòmica i del deute, però les disfuncions estructurals i econòmiques d'alguns estats no li permeten trobar una sortida clara i conjunta. Són prou conegudes les imposicions d'austeritat i les dificultats d'aquesta política i que ara es vol compaginar amb mesures de creixement, que ben segur que seran positives, però que els resultats es veuran a mitjà termini i a més no es disposa de gaire marge per fer les polítiques de creixement que realment es necessitarien. Sigui com sigui, Europa ha de fer una catarsi, una reflexió sincera sobre com es vol organitzar. No pot ser que no se sàpiga qui mana o, pitjor, que faci la sensació que mana un estat, en comptes de ser a través del consens de tots, amb protagonisme del president del Consell Europeu i de la Comissió Europea. Ara que ja tenim un embrió de govern econòmic, amb la signatura del tractat del mes de març, s'ha de fer el pas i apostar per la via política, valorant fins on es vol arribar, però amb la vista posada en el fet que, si volem ser influents i respectats al món, ens hi hem de presentar com una unitat política, que, a més, és la millor garantia de defensa de l'economia i de l'euro. També s'ha de fer un pas endavant en les polítiques que encara no són comunes i que són estratègiques, com el cas de la gestió de l'energia, de la immigració i del medi ambient. Tots aquests àmbits han de ser regits pel mètode comunitari, en detriment de la gestió estatal. L'aposta per una Europa unida no és un possibilitat, és una necessitat, entre altres coses, perquè retornar als nacionalismes estatals és veure l'abisme. Ens cal una Europa forta, eficient i democràtica, que generi seguretat i confiança a la ciutadania, que garanteixi la llibertat dels ciutadans i que sigui un referent econòmic, social i polític al món.