El govern demana ajut a la CE perquè l'Estat faci el corredor
Recoder envia una carta al comissari europeu de Transports perquè supervisi les inversions que el Ministeri de Foment fa en infraestructures
La UE ha recomanat a Espanya centrar-se en les inversions que tenen demanda
El govern català demanarà a la Comissió Europea (CE) que supervisi la inversió en infraestructures que fa el Ministeri de Foment a l'Estat espanyol amb l'objectiu que prioritzi el corredor ferroviari del Mediterrani. El conseller de Territori, Lluís Recoder, enviarà una carta al comissari europeu de Transports, Siim Kallas, en què li mostrarà la inquietud del govern català pel que considera “desinterès” del govern espanyol en l'execució d'aquest corredor prioritari per a les mercaderies. Per l'executiu de Mas, la demostració d'aquesta falta de compromís amb l'obra és el pressupost estatal d'aquest any, que hi destina molt pocs diners, mentre que n'inclou1.217 milions per al tren d'alta velocitat (TAV) a Galícia, un projecte en què s'han adjudicat, durant aquests primers mesos, obres que superen els 2.100 milions.
A la carta, s'hi adjuntarà el full de ruta de prioritats considerades per l'executiu català, que permetrien tenir resolta la sortida de mercaderies de Catalunya cap a França ja el 2015 amb una inversió inferior als 500 milions. El govern ja ha explicat diverses vegades quines són les obres imprescindibles i urgents que ho farien possible: la línia provisional de la nova terminal Hutchinson al port de Barcelona en costaria entre 14 i 18 –avui la terminal del Morrot només dóna servei a la part nord del port però no a tota l'ampliació–; el tercer rail per fer compatible amb l'ample europeu la línia de Tarragona a Castellbisbal per Vilafranca del Penedès en costaria 182 i permetria la connexió del port tarragoní però també de les plantes petroquímiques de Basf o Bayer –la primera ja s'ha mostrat interessada a construir una terminal ferroviària per tenir sortida al corredor. I la tercera obra permetria desdoblar, amb 200 milions, el corredor al tram entre Vandellòs i Tarragona, avui encara de via única i que Recoder qualifica d'“anomalia històrica” de 28 quilòmetres.
El govern català anuncia aquesta petició d'ajuda a la CE en un moment de falta de sintonia entre Brussel·les i Madrid. Recentment la CE ha recomanat al govern espanyol en l'informe d'avaluació de les reformes espanyoles que cal fer anàlisis “transparents” de cost i benefici de tots els projectes d'infraestructures, i executar només aquells que responen a una demanda pròpia. Però és que al març el mateix comissari Kallas qualificava de “precedent diabòlic” la possibilitat de replantejar la decisió de l'octubre passat de prioritzar els corredors mediterrani i atlàntic. Era la negativa comunitària a la petició de la ministra Ana Pastor que la UE subvencionés també el corredor central.
LA FRASE
LA XIFRA
Trens nous a la línia de la Pobla
El govern va aprovar ahir destinar 9,4 milions d'euros a la compra de dos nous trens per a la línia de Lleida a la Pobla de Segur. La licitació es tramitarà al juliol i la compra es farà efectiva durant el 2013. Gràcies a la compra d'aquests dos trens, la Generalitat, titular de la línia des del seu traspàs el 1996, podrà fer fora Renfe i operar per ella mateixa la línia, o bé escollir una companyia privada.
El govern acusa Renfe de cobrar uns costos molt elevats pel servei, però la línia és d'ample ibèric i Ferrocarrils de la Generalitat no disposava fins ara de trens d'aquesta amplada i per això recorria a Renfe. La companyia ferroviària espanyola cobrava fins aquest any 2,7 milions anuals. El govern va decidir retallar des del febrer a més de la meitat els serveis, deixant tan sols un tren al dia fins a la Pobla i quatre entre Lleida i Balaguer, per reduir la factura de Renfe en 1 milió d'euros. La decisió va ser molt criticada pels alcaldes del Pallars Jussà. Amb els nous combois i una operadora diferent de Renfe, que aportaria la mateixa Generalitat a través de Ferrocarrils, el govern confia recuperar freqüències i a cost menor.