La investigació política

Després del rescat de la banca és l'hora de la política i la política es fa als parlaments. Això, malgrat que hi ha aspectes dels reglaments que daten del segle dinou i llavors els tràmits són llargs i feixucs. Què espera el govern de Mariano Rajoy per convocar el debat de l'estat de la nació al Congrés dels Diputats? És un debat que tradicionalment es fa el mes de juny. Ara, però, és el moment de saber com es plantejarà la situació des del govern i des de l'oposició. Què introduirà la política espanyola en els organismes europeus que vigilaran la reestructuració del sistema financer? Amb l'acord per al rescat de la banca que hi ha hagut a la zona euro, s'hauria d'acabar l'època de les declaracions confuses i sovint contradictòries.

A més dels jutjats, la política espanyola ha d'investigar què va passar a Bankia, a les caixes i al Banc d'Espanya. Si no és així, quan ho pensen fer? Pot semblar de poc calat i insuficient que el Parlament de Catalunya constitueixi una comissió d'investigació sobre les caixes. Però és millor això que no pas el silenci. Sobretot quan el Parlament té capacitat legislativa sobre les caixes.

Alguna cosa han de dir en seu parlamentària els polítics, avui retirats, que durant una llarga etapa de la seva vida han esdevingut banquers i presidents de caixes, com és el cas de Narcís Serra, Arcadi Calzada i d'altres. Cal que compareguin en seu parlamentària, malgrat que probablement, si ho fan, les seves declaracions serviran només per elaborar un informe que no anirà enlloc. Però alguna cosa han de d'explicar aquells que saben allò què ha passat a les malmenades finances que han portat fins a la petició d'un rescat de la banca.

Cal estirar el fil per la via que sigui en un país que sovint està mancat de periodisme d'investigació.