POLÍTICA
El ple de Palamós retira els honors a Primo de Rivera i tres generals més
El tràmit es culmina després de dos anys i mig perquè ha calgut modificar una ordenança per fer-ho possible
Les distincions de fills adoptius dataven del 1926
El ple de Palamós va culminar ahir el procediment per retirar els honors al general Miguel Primo de Rivera, dictador entre el 1923 i el 1930, i tres militars més: el capità general de Catalunya, Emilio Barrera; el ministre de Governació, Severiano Martínez Anido, i el governador civil i militar de Girona, Arturo Carsi. Tots quatre havien estat nomenats fills adoptius palamosins a través d'un acord de ple del 24 de gener de 1926, segons havia alertat en un article l'historiador local Pere Trijueque. No deixava de ser un contrasentit que el consistori mantingués els honors a una dictadura militar que va provocar, irònicament, que l'històric alcalde republicà Josep Fàbrega i Pou fos destituït i empresonat el 1923.
Com que les distincions no es podien retirar, el setembre de l'any passat es va aprovar per unanimitat la revisió de l'ordenança per regular aquesta possibilitat, sobretot en els casos de nomenaments genèrics i aprovats “en un context d'absència de democràcia”, com argumentava el dictamen. El punt va rebre el suport de tots els grups presents –el regidor del PP, Ricard Fontanet, no va participar, altre cop, en la sessió–. El primer tinent d'alcalde, Joan Gea, va destacar la coincidència de totes les forces i el portaveu d'ERC, Dani Reixach, va celebrar que després de mesos de tràmits es comencessin a “desempallegar de fantasmes d'aquest funest passat”.
Moció pel treball especial
El plenari també va aprovar una moció, presentada per ERC però subscrita també pels portaveus del PSC, CiU i l'Entesa, en defensa de les polítiques de suport als centres especials de treball i d'inserció laboral de les persones discapacitades, amenaçades per la retallada pressupostària del govern estatal. El text reconeixia la tasca de les entitats del tercer sector, especialment les de la palamosina Vimar o la palafrugellenca Tramuntana –que acaba de commemorar el 25è aniversari–, i apostava per mantenir les clàusules socials en les bases per a la contractació de serveis per part d'administracions i reclamar a les entitats propietàries de les caixes catalanes que garanteixin fons per a les seves obres socials.
D'altra banda, el consistori va aprovar –amb CiU en contra– desprogramar les expropiacions previstes inicialment per al tram del camí de ronda entre la pineda d'en Gori i la platja de Castell, de manera que s'alliberen els 23.000 euros pressupostats. Ferrés va insistir que mantenen la idea de fer el tram, però amb un impacte “menys contundent" i, per tant, expropiacions menors.
LA DATA
LA XIFRA
Tornen a muntar les terrasses del passeig del Mar
Les dues primeres terrasses d'establiments hostalers del passeig del Mar es van començar a aixecar ahir al matí, després que la comissió territorial d'Urbanisme donés el vistiplau final als canvis en el planejament municipal dijous de la setmana passada.
El portaveu de CiU, Kelo Martí, va treure el tema en els precs i preguntes i, tot i celebrar que la qüestió s'hagués resolt, va criticar el retard en la tramitació i va proposar bonificacions per als establiments. L'alcaldessa, Teresa Ferrés, va insistir que faltava un informe de l'Estat que no depenia del municipi i que cap empresari s'ha manifestat en la via de reclamar cap compensació econòmica pel retard.
