El PSIB ja estudia denunciar la llei Bauzá als tribunals
Creu que incompleix l'Estatut balear, si bé no decidirà res fins a l'aprovació final abans d'un mes, i tampoc descarta acudir al TC a través del PSOE
S'anuncien més actes de rebuig “a tots els pobles”
Els serveis jurídics del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB) ja estudien la “millor fórmula” per denunciar als tribunals la llei de la funció pública, que relegarà de requisit a mèrit el coneixement del català per accedir al funcionariat. Els socialistes consideren que la norma –que dimarts va superar dues esmenes a la totalitat i que previsiblement s'aprovarà en el ple entre l'última setmana de juny i la primera de juliol, ja que es tramita d'urgència– vulnera, a més de la llei de política lingüística del 1986, l'Estatut balear del 2007, ja que l'article 4 diu que ningú podrà ser discriminat per raons de llengua i obliga les institucions a vetllar per assegurar el coneixement i l'ús normal del català i el castellà. Fonts consultades del PSIB, que no descarten l'adhesió d'altres grups a la iniciativa judicial, admetien ahir que dubten si cal esperar que la llei entri en vigor per presentar-hi recurs, si bé no tenen pressa perquè en aquest cas “tampoc tindrà efectes pràctics”, ja que la convocatòria de places està congelada des del 2010.
Tot i que ho veu més complicat, el PSIB també es planteja dur la norma al Tribunal Constitucional, si bé per a això necessitaria el suport d'almenys 50 diputats o senadors a Madrid; és a dir, del PSOE, que d'entrada no s'hi tanca. Els socialistes balears creuen, en aquest sentit, que fins i tot algun punt de la sentència de l'Estatut català del 2010 els podria donar la raó pel que fa al reconeixement de la cooficialitat, tot i que la Constitució només explicita el “deure” de conèixer el castellà.
Fonts consultades del PP, en canvi, que també s'ha justificat en l'Estatut per aprovar la llei, es remeten a l'article 14, que obliga a oferir serveis públics “de qualitat”, prenent com a base als “principis constitucionals de mèrit i qualitat”, si bé també marca que els ciutadans tindran dret a dirigir-se i a ser contestats per l'administració autonòmica –no pas l'estatal, per cert– “en qualsevol de les dues llengües”.
Continuarà la mobilització
Mentrestant, fonts de l'Obra Cultural Balear –que lidera les protestes de la societat civil contra la nova política lingüística– asseguren que continuaran les mobilitzacions “fins al dia que es voti la llei”, i confien que es puguin estendre “a tots els pobles de Mallorca, i de la resta de les Illes”. El moviment vol mirar de centrar la pressió en el president del Parlament, Pere Rotger, que sempre fins ara s'havia significat com un defensor del català.
El PP expulsa Antoni Pastor
El comitè de drets i garanties del PP balear va iniciar ahir els tràmits per expulsar Antoni Pastor, alcalde de Manacor i diputat, que dimarts va trencar la disciplina de vot dels populars i va votar a favor de l'esmena a la totalitat del PSM i es va abstenir en la del PSIB presentades contra la llei de la funció pública. L'òrgan disciplinari, que també el destitueix com a president del partit a Manacor, el sanciona per una “falta molt greu”. I recomana al màxim òrgan disciplinari del PP estatal que suspengui cautelarment de militància el batlle i li obri un expedient.
Pastor, que ha rebut el suport de diverses institucions governades pel PP (i també d'exdirigents i diputats en privat), lamentava després del ple que el partit agafi “el camí equivocat de desprestigiar la llengua i dividir la societat”, ja que “les qüestions lingüístiques estan per sobre de les ideologies”. Pastor veia “possible” un consens, si bé està“preparat per a qualsevol conseqüència”. Dirigents del PP, com ara la portaveu, Mabel Cabrer, havien demanat al crític que plegués de diputat, si bé d'altres, com ara el delegat estatal José M. Rodríguez, no n'eren partidaris.