Aportacions a la gestió municipal d'Alcoi

Que no és fàcil governar des d'un Ajuntament que té un dèficit acumulat de milions d'euros per la nefasta gestió de la dreta i la crisi econòmica que estem patint, és una realitat inqüestionable. Però la capacitat en la gestió de la qüestió pública s'ha de demostrar, sobretot, davant les adversitats. El nou govern de la ciutat s'ha trobat unes arques buides i un deute acumulat desgavellat, però des d'eixa penosa realitat s'ha de donar resposta al dia a dia, a les necessitats més bàsiques, que requereix el bon funcionament del municipi.

Malgrat tots els entrebancs, el govern de progrés té el compromís i l'obligació de donar resposta, almenys, als problemes més urgents. Des del meu punt de vista, l'aprovació definitiva del pressupost municipal, la reparació i adequació dels nostres polígons industrials, la resolució del conflicte en TUASA, són a hores d'ara, tres urgències immediates a les que cal donar resposta ja. Anem per parts:

Pressupostos: es pot entendre certa tardança en l'aprovació d'uns pressupostos que s'han d'elaborar amb tot el coneixement de la realitat, i això requereix un cert temps. Però estem al mes de juny i encara no tenim pressupostos aprovats, i això no té cap justificació. Hi ha que dir-ho clar i assumir les responsabilitats (pràctica gens habitual en la política i que els votants d'esquerres agrairíem per part d'un govern que ens representa i al que desitge èxit en la seua gestió).

Si es reconeguera aquesta evident falta d'agilitat, amb la humilitat necessària, seria millor per a tots, i seria més fàcil posar els mitjans adients perquè no tornara a passar. Així podríem preparar per als pressupostos del 2013 el que va ser un dels acords de mínims que possibilitaren la governabilitat d'Alcoi des de l'esquerra: els pressupostos participatius. Que no s'hagen pogut fer el primer any, és comprensible, però que no es feren per a l'any vinent seria injustificable. Posem els mitjans necessaris ja per a que no puga passar el que ha passat.

Polígons industrials: és evident que la responsabilitat de la situació actual és de l'agent urbanitzador que va fer les obres i de la Conselleria i l'Ajuntament governats pel PP que van donar el seu vist i plau a les mateixes, malgrat les manifestes deficiències que, en el seu moment, va denunciar amb tota la raó tant l'oposició com la Colla Ecologista La Carrasca, front a la passivitat dels representants empresarials. El temps, com en altres moltes ocasions, ha acabat donant-los la raó. Però no ens podem quedar ací, perquè això per sí mateix no arregla res, i l'activitat industrial del nostre poble està sentint-se greument perjudicada.

La importància que açò té, exigeix una actuació d'emergència. A tots ens consta els esforços que està fent l'actual govern per pal·liar aquest mal, però no hi ha encara una solució pràctica i ràpida. El govern s'ha de posar dur en aquest tema i treure el màxim esforç per trobar una solució definitiva, aconseguir la finançament de les obres necessàries, mitjançant si cal mesures contundents de protesta front l'administració autonòmica.

No podem deixar passar ni un dia més. La resposta del conjunt del govern, a una sola veu i amb la mateixa direcció, s'ha de fer notar. Si feren una convocatòria de pressió social per a exigir la solució d'aquest problema es trobarien amb el reconeixement i la participació de la gran majoria d'alcoianes/ns. Un govern progressista no sols ha d'actuar quan la ciutadania es manifesta, sinó també ha de saber mobilitzar-la quan és necessari, i en aquest tema ho és perquè és de vital importància per a la ciutat i el seu futur.

TUASA. Situació també límit on una empresa privada adjudicatària d'un servei públic deixa de pagar les nòmines dels treballadors amb l'excusa del deute que l'Ajuntament no liquida. Després d'arribar a un acord per avançar, amb tots els esforços necessaris, el pagament de part d'aquest deute, i de continuar fent-ho mes a mes, amb la condició de que això s'utilitze per al pagament dels salaris als treballadors, l'empresa continua sense fer-ho.

Algú s'ha plantejat que tal volta siga el moment de replantejar-se la continuïtat de la privatització d'un servei públic amb tants inconvenients? No seria preferible estudiar la viabilitat de tornar a la gestió pública un servei tant important per als ciutadans/nes? És possible que trobaren solucions més adequades a la nostra realitat. Hem passat anys de bogeria privatitzadora que ara, en moments de crisi, estem veient quin són els seus resultats.

Fem repàs, ara també, dels acords de mínims, i apliquen aquell que diu: “Control i seguiment dels serveis públics gestionats per empreses privades. I estudiar la viabilitat dels serveis públics des d'una vessant municipal, si és el cas, la seua recuperació”.

(*) Jordi Santonja Ferrando és membre del Consell Polític d'Esquerra Unida