La decència de Baixauli
DES DE LA BUTACA DE CASA
Baixauli acaba de comunicar a Rubalcaba que se'n va del partit, perquè al PSOE, entre altres coses, no hi ha ni la més elemental decència, diu. El contingut de la carta no la sabem, però segons els subratllats del periodista Francesc Arabí (Levante), que n'haurà tingut accés, la carta no està exempta de “lírica”, ni de l'erudició barata de què sempre n'ha sabut fer ús, afegisc jo. Com és evident, no jutjaré les raons per les quals desqualifica tan solemnement el seu propi partit, perquè això és cosa interna i ja s'ho faran ells, si volen. A mi el que em preocupa és que qui no ha demostrat ni decència, ni sentit comú, ni ha exercit democràticament l'alcaldia de Silla, intente emparar-se darrere d'aquests conceptes, que formen part dels fonaments de l'ètica política..
Al marge de les baralles internes d'aquest partit, i simplement com a ciutadans, tenim tot el dret a denunciar Baixauli per una sèrie de raons, que han tingut transcendència externa, començant per l'antidemocràtica autoproclamació com a candidat, en contra de la voluntat de l'assemblea socialista, utilitzant la pressió i l'extorsió com arguments polítics; açò ho sabérem els ciutadans i ciutadanes, perquè així ho explicaren en el seu moment els mateixos militants afectats, molts dels quals començaren a abandonar el partit. De la mateixa manera, sabem que la seua actitud antidemocràtica i dictatorial ha fet que la major part de la militància haja anat abandonant en un degoteig incessant. Sabem que Baixauli ha “perseguit” els militants que no combregaven amb les seues maniobres. Finalment hem vist com, dividits i enfrontats, els socialistes de Silla han acabat perdent l'alcaldia, immersos en les contradiccions i el descontrol de la gestió de Baixauli.
Respecte de la decència, com Baixauli ha practicat habitualment el nepotisme, que sempre és indecent, afavorint descaradament els que li queien bé i marginant els qui no acceptaven les seues mangarrufes, no està legitimat a invocar-la. Però, probablement la major indecència fou el sou d'alcalde que s'autoassignà, dels més alts del país, sense cap vergonya, segurament perquè entén que dedicar-se a la política, és viure de la política i no de manera modesta, precisament. Qualsevol persona decent sap que les persones han de viure d'allò que es guanyen amb el seu esforç, estudis, oposicions, etc. sols una persona amb un fluix o nul concepte de la decència, intenta viure sense esforç, ni estudis i a càrrec del pressupost municipal.
Continuant amb el tema de la decència i tenint en compte el concepte patrimonial de la política que té Baixauli, és absolutament revelador que haja promogut, en dos casos i impunement, l'indecent exercici del transfuguisme, amb l'objectiu d'aconseguir la majoria absoluta que li havien negat les urnes i que necessitava per dedicar-se als afers més interessats. Primer ho aconseguí amb una regidora d'EU, a canvi d'un bon sou. Després, amb un regidor del PP, també a canvi d'un sou, com a mínim. Durant dues legislatures, doncs, Silla ha viscut i patit l'amarga experiència del transfuguisme, que és una lacra social i política totalment indecent.
Però, potser que la manifestació més rotunda i sintètica de la seua manera d'entendre de responsabilitats, de democràcia i de decència, haja estat la mala gestió de l'erari públic, malversant en disbarats i fantasies els ajuts econòmics de les altes institucions i el patrimoni municipal. Un repàs de les obres inacabades de la seua rocambolesca alcaldia és molt revelador: els absurds i protestats casals fallers, o el carril bici, o els seus “somnis” particulars, de la Silla meca del turisme o de la marjal plena d'anguiles, o de Silla amb una activitat constructora imparable. En tots aquests fracassats projectes és on s'ha afonat Baixauli i ha afonat el seu partit, perquè el seu fracàs ha estat el fracàs de tots ells.
Continuant aquesta crítica, també és el moment de fer-nos una pregunta, que no és inèdita, perquè la gent se la feia en les darreres eleccions: com és possible que el PSOE haja tingut un personatge tan confós i dubtós com el seu “líder”? La resposta l'han de donar, des de dins, els militants socialistes, que ara es lamenten no haver-se espavilat abans, quan ja havien fet tard. Em referisc a les darreres eleccions, quan decidiren apartar-lo de la circulació. Ara, Baixauli, que encara es creu víctima d'una conjura, com és incapaç de fer una autocrítica i d'assumir ninguna responsabilitat, es dedica, indecentment, a insultar els demés.
Com un exercici pedagògic i de màrqueting i per tal de salvar la credibilitat de la democràcia i de situar a cadascú en el lloc que li pertoca, jo suggeriria que Rubalcaba o Puig, ara que Baixauli els ha involucrat, organitzaren una enquesta a Silla, entre tots els ex-regidors socialistes dels tres governs de Baixauli i fins i tot entre els regidors i regidores nacionalistes, comunistes o ecologistes; així sabrien qui dona un duro per ell, per la seua decència i per la seua democràcia. Poden també passar l'enquesta entre els alcaldes d'esquerra (Martínez del PSOE; Badenes d'EU; i com jo sóc el de Compromís, a mi no cal que m'enquesten). Poden també passar l'enquesta entre l'ex-militància i la militància socialista, de Silla i de la comarca... Una vegada aclarida la qüestió podran donar la cuca per morta i s'haurà acabat el verí.