Una altra ‘neteja' per als Jocs

Les quinze detencions de musulmans que han tingut lloc al Regne Unit els darrers deu dies, sota la presumpció de conxorxa per cometre actes terroristes, han tornat a aixecar entre la comunitat musulmana (2,87 milions de persones) el fantasma de la persecució. El mateix que es va viure arran dels atemptats del 7 de juliol del 2005, que es van saldar amb 52 víctimes mortals.

Els líders islamistes més importants de la Gran Bretanya han cridat l'atenció sobre aquest fet. Així, The Muslim News, el periòdic mensual més antic (1989) de les illes que dóna veu als musulmans, va publicar el 29 de juny una entrevista amb David Anderson, jutge conseller del govern que vetlla per la correcta actuació de la policia en matèria de terrorisme. Anderson assegurava que “vigilaria com un falcó” que no hi haguessin abusos d'autoritat. Si se n'han comés o no, amb les esmentades quinze detencions, se sabrà quan la policia prengui una determinació sobre els arrestats. Té un termini de dues setmanes per, o bé presentar càrrecs davant d'un jutge, o bé alliberar-los.

En tot cas, els recels existents són comprensibles. Entre altres raons per fets com el que va tenir lloc el setembre del 2010, poc abans de la visita del papa. Cinc musulmans que treballaven en una empresa de neteja dels carrers de Westminster van ser detinguts per planejar un atemptat contra el pontífex. Tot plegat va quedar en no res i van ser alliberats sense càrrecs.

Des del setembre del 2001 (atemptats de Nova York i Washington) i amb els posteriors de Bali (2002), Madrid (2004) i Londres, del qual abans d'ahir es va complir el setè aniversari, la percepció de la societat britànica en general sobre la comunitat musulmana ha canviat. Un molt recent estudi de la Universitat d'Essex sobre com els musulmans britànics es veuen a ells mateixos i com els veu la resta de britànics pot explicar la sobrepressió policial de què es queixen.

El resum de l'estudi és el següent. El 83% dels musulmans estan orgullosos de ser ciutadans britànics, comparat amb el 79% de la resta; el 77% dels musulmans s'identifiquen de manera molt forta amb la britishness, en comparació amb el, només, 50% de la població restant, que abans pren altres opcions (anglès, escocès, gal·lès, etc.); el 86,4 % senten que pertanyen a la Gran Bretanya, per una mica més del 85,9% dels cristians que també ho senten; el 82% vol viure en barris barrejats, comparat amb el 63% dels no musulmans. Pel que fa als no musulmans, el 47% dels britànics els veu com una amenaça; només el 28% creu que volen integrar-se; el 52% creu que els musulmans són busca-raons de mena; el 45% que n'hi ha massa; el 55% es preocuparia si construïssin una mesquita al seu carrer i, la dada més rellevant, el 58% dels britànics associa els musulmans amb l'extremisme.

Chris Allison, comissionat de Scotland Yard per a la seguretat olímpica, deia també a The Muslim News que la vigilància “no es dirigirà contra cap grup en particular”. Però les recents detencions semblen indicar el contrari. S'ha actuat sobre un col·lectiu concret de forma arbitrària? Caldrà esperar a veure si es portar els detinguts davant del jutge o se'ls allibera.

A Catalunya se sap què són les operacions de neteja. Una seixantena llarga d'independentistes van començar a ser detinguts poc abans dels Jocs de Barcelona (1992) seguint les ordres de l'aleshores jutge Garzón. Els Jocs van justificar el segrest parcial de la democràcia, si més no per a una colla de ciutadans que no estaven d'acord en com es presentava la realitat catalana davant l'esdeveniment. Ras i curt, van patir la llei antiterrorista. I alguns dels detinguts van denunciar tortures però mai no s'han investigat. La coincidència del Ramadà (a la Gran Bretanya comença el 20 de juliol) amb els Jocs (27 de juliol-13 d'agost) ha despertat altres suspicàcies. La forta presència policial a les rodalies del Parc Olímpic preocupa, justament, per aquesta celebració. Newham, el barri del Parc Olímpic, és el segon amb més musulmans del Regne Unit i està ple de mesquites. Podran desplaçar-s'hi per resar diàriament sense ser assetjats per la policia?

Difícilment Scotland Yard tindrà en compte els errors de la santificada Barcelona del 92. Els Jocs fan de les ciutats zones en estat de setge. Tot s'hi val, doncs. De la policia britànica dependrà la tranquil·litat de l'esdeveniment, però també que no hi hagi cacera indiscriminada del musulmà.