anàlisi
L'enèsima revolta ‘tory'
Periòdicament, el primer ministre britànic de torn (conservador o laborista) s'enfronta al desafiament del seu grup. El govern vol tirar endavant una llei concreta que no satisfà un important col·lectiu de diputats de segona fila, els backbenchers, i aquests, votant contra l'executiu, recorden a l'ocupant del número 10 de Downing Street un dels principis democràtics més envejables del sistema britànic: tenen l'obligació primer amb els electors, i no amb la disciplina del partit.
Potser no és ben bé el cas de la nova revolta a què avui farà front el conservador David Cameron, que és més d'acció corporativa que no pas de defensa de l'interès general. Però, en tot cas, és la més seriosa i la que pot fer trencar el sempre complex equilibri de la coalició que lidera des que va arribar al càrrec, el maig del 2010.
Ahir, els Comuns van començar un debat de dos dies sobre la reforma de la Cambra dels Lords, quelcom que Westminster es planteja des de fa més de cent anys, fins ara sense cap resultat. El govern de Cameron, sota l'impuls decidit dels liberaldemòcrates, vol reduir el nombre de pars quasi a la meitat (de 826 a 450) i pretén que un 80% sigui triat democràticament en cicles de quinze anys; vol, tanmateix, que entre els designats es redueixi el nombre dels representants de l'Església anglicana (de 26 a 12) i vol limitar la vida política dels electes a un mandat.
Els tres grans partits del Regne Unit van prometre en els programes electorals del 2010 la reforma, amb diferències de matisos. En principi, doncs, hi haurien d'estar d'acord. Però avui, quan els Comuns es pronunciïn sobre el calendari de lectura, relectura i revisió de la llei –és a dir, el procés entre la cambra alta i la baixa que ha de seguir el projecte fins que, si s'aprova, esdevingui llei–, entre setanta i cent diputats conservadors més tots els laboristes hi votaran en contra.
Els primers, perquè estan en complet desacord amb l'esperit de la reforma, sobre la seva necessitat i sobre el mètode de discussió, el limitat debat de dos dies amb què el govern vol enllestir-la per seguir endavant i perquè el nou model sigui aplicable el 2015 i els lords puguin ser triats per primera vegada en els comicis generals d'aleshores. Els segons, perquè tot i que comparteixen la reforma, consideren que dos dies no són prou per debatre tots els aspectes d'una llei que, de fet, introduiria profunds canvis constitucionals en l'Estat.
Ahir mateix, abans de començar el debat, setanta rebels van fer pública una carta en què demanaven als coreligionaris tories (conservadors) que votessin contra l'executiu. El govern ha amenaçat amb represàlies. Els parlamentaris que siguin sotssecretaris de l'administració i es revoltin, seran obligats a dimitir. Aquesta nit, quan els Comuns hi diguin la seva, es coneixerà quin és el poder real de David Cameron dins del partit, també procliu a la rebel·lió quan es parla de més cessió de poders a Europa. Si el govern perd, la llei estarà tocada de mort i el 2015 no hi haurà lords electes.
El més greu a curt termini, però, serà la relació entre els socis de la coalició i el futur polític, no tant de Cameron com de Nick Clegg. El cap dels liberaldemòcrates havia apostat el maridatge amb els tories a la reforma de la llei electoral, que va perdre, i també a la reforma de la Cambra dels Lords. Dues derrotes en temes fonamentals per al partit qüestionarien molt la raó de ser de l'acord amb els conservadors.