Un segle de marcel·linisme

Una efemèride amb una certa importància política ha passat desapercebuda a Tortosa. Avui es compleixen 100 anys de la sessió del ple de l'Ajuntament en què un jove mestre i periodista de 25 anys, Marcel·lí Domingo, va prendre possessió de l'acta de regidor i va consolidar-se com a líder indiscutible dels republicans tortosins. Domingo dirigia el setmanari El Pueblo, l'òrgan del partit Unió Republicana de Tortosa, i a l'exemplar del 26 de juny ja trobem un indici del que suposarà la presa de possessió del nou Ajuntament, previst per a l'1 de juliol. «És una esperança per a aquesta ciutat desgraciada», traduïm del castellà. «Si ens surt fallida, haurem de confessar que els nostres mals no tenen remei», va escriure, abans de concloure: «Cal evitar que la casa del poble siga un asil de gent inútil i cuca. Cal entrar en aquella casa, si se'ns permet la frase, amb una escombra a la mà i un flascó d'àcid clorhídric a l'altra.»

Les eleccions municipals s'havien celebrat el 2 de maig de 1909, però en realitat s'havien ajornat des del 1907, l'any de l'última gran riuada que ha afectat Tortosa. Domingo, que des de feia tres anys regentava una escola laica a Roquetes –en què va imposar l'educació conjunta de xiquets i xiquetes–, va decidir estretir el seu compromís polític i concórrer a les eleccions. «No s'ha d'anar a la política per fer-se un nom, sinó per jugar-se el nom que es tingui», va ser una de les seues frases més conegudes. Com va escriure Josep-Lluís Carod-Rovira en el llibre Marcel·lí Domingo (Tarragona 1884-Tolosa 1939): de l'escola a la República, la seua elecció va ser un «autèntic sotrac polític i social, premonitori del canvi històric que havia de produir-se cinc anys després, en guanyar l'acta de diputat». El seu discurs «roent» contra el caciquisme local feia embogir els adversaris monàrquics.

En les eleccions, els candidats republicans s'havien presentat en dues llistes diferents, els partidaris de Solidaritat Catalana i els radicals. Com recorda el socialista Josep Subirats Piñana a l'obra Marcel·lí Domingo per ell mateix, el líder republicà havia aconseguit el suport del Centre Obrer de Corporacions, de la Unió Republicana, dels pagesos, de l'estament dels botiguers i dels petits industrials. El seu objectiu era lluitar contra els cacics, per una bona administració municipal, per un pressupost «vertader», per suprimir l'impost dels consums –cosa que va assolir el 1912–, per millorar «la sort dels desprotegits» i reorganitzar els serveis municipals. Com a contrapunt, l'estratègia electoral de Domingo es basava en una imatge ètica, allunyada de les pràctiques habituals de corrupció municipal. Amb la «vergonyosa derrota del caciquisme», Marcel·lí va esdevenir el «cap de la minoria republicana» al consistori.