Política

Fabra no s'ha atrevit a venir a la plaça

DES DE LA BUTACA DE CASA

Encara que tard i quasi d'amagatotis, s'havia conegut que el president Fabra venia el passat dimecres a la ciutat, a inaugurar alguna cosa en la cooperativa CONSUM, que té ací la seu logística, encara que sembla que no la financera, o siga que no hi tributen per l'activitat econòmica a Silla. Abans o després de la inauguració havia de passar per l'ajuntament, que és el rovell de l'ou del poble, però finalment aquesta part de la visita es va suspendre. És que no es va atrevir a vindre a la plaça? Quina llàstima, per a ell! Perquè si s'haguera atrevit, o haguera tingut temps, hauria trobat una plaça més tranquil·la que una bassa d'oli, encara que ocupada entre l'entaulat, la bastida davant l'església, els cotxes mal aparcats... però, la gent pacífica i esmorzant i en tot cas muts i a la gàbia.

Perquè, lamentablement, els partits de l'oposició, els sindicats, els funcionaris municipals, l'assemblea dels indignats, els centenars d'aturats, els universitaris, les famílies amb dependents, els ensenyants, els bombers i la policia municipal (aquests sense uniforme, evidentment) desaprofitaren ahir una magnífica ocasió per a manifestar el seu disgust o rebuig de les mesures econòmiques i socials del govern de Rajoy i el de la Generalitat. Ningú no organitzà res, segurament per no haver estat advertits pels únics que coneixien la visita: els regidors de l'oposició i els sindicalistes municipals.

Com jo ja preveia el que anava a passar, o siga que ací no es mouria ni una ànima, finalment no em vaig decebre, o millor dit, ja fa temps que estic decebut de tot. Per tant, el senyor Fabra podrà haver-se anotat al quadern de camp alguna cosa així: “visita a Silla, poble històricament difícil per a la dreta. No visite l'ajuntament, sinó que em quede pels afores. L'enemic, però no dóna la cara, així que considere que l'exèrcit roig de Silla ja està liquidat; la guerra, ací, ni ha començat. Hem guanyat!”.

Per la seua banda, si els regidors de l'oposició hagueren volgut fer res de positiu, en lloc de callar o d'absentar-se, podrien haver aprofitat l'ocasió per a expressar-li la seua manera contrària de veure la solució de la crisi i en particular la d'eixir de l'impasse econòmic en què viu l'ajuntament, amb un pla d'ajust pactat entre populars i socialistes, però que ha estat rebutjat pel govern central. Convocats per l'alcaldia molt a darrera hora, sé que la major part no pogueren acudir. Sí que ho feren els regidors populars, tots guapos i guapes, i l'assessora de premsa de l'alcalde i, potser, el sergent de la Guàrdia Civil, el jutge i el retor: com en l'època de Franco, las fuerzas vivas. Sols faltava el super cap de la policia, Genovés, que està malat i a qui desitge que millore.

Per altra banda i fora del parèntesi presidencial, continuem expectants, a veure com queda el reajustament del fracassat pla d'ajust. Sabem que el problema que ha trobat Madrid per a no aprovar-lo és que no s'havien incorporat els romanents de l'any passat, cosa que era preceptiva; ara, doncs, incorporats el resultat no pot ser més catastròfic: s'han de retallar 800.000 euros de les despeses. Ací és on hi ha el gran problema, perquè, per on comencem a retallar? El poble s'ha de privar de beneficis, ha de fer sacrificis, perquè no hi ha diners per a tot. Què fem amb la piscina coberta? La lloguem a una empresa privada? Què fem amb el Conservatori? El transferim a la Generalitat, o el tanquem i que els xiquets vagen a Catarroja? Què fem amb les festes? Suprimim tots els ajuts i que qui vulga festa que se la pague, que seria just i és el que fan a la majoria de pobles? I els jornals de l'alcalde i dels regidors alliberats i del personal de confiança? Els polítics, perquè no cobren el mateix que en la seua activitat professional anterior? I la persona de confiança (periodista), què fa? I els bous, què fem amb els bous?

Ací és on està el secret dels propers mesos municipals, en el reajustament del pla que s'ha de tornar a negociar a Madrid i en la confecció dels pressupostos de l'any que ve, que naturalment seran els més pobres de la història. Per cert, arran del que ha passat amb la polèmica dels bous les falles (alguna) ja comencen a comparar: si hi ha diners per als bous, per a les falles, què? Amb la Casa d'Andalusia encara no he pogut posar-me en contacte.

Mentrestant m'informen que l'equip de govern vol demandar a Baixauli pel famós decret de tancament de l'estació de contenidors de la Renfe. L'empresa ferroviària reclama uns danys a l'ajuntament, els que provocà l'actitud tancada i irracional del qui aleshores alcalde que, sol i contra tot criteri racional, prengué una decisió equivocada, com va reconèixer la justícia, que l'obligà a reobrir l'estació. Ara, qui paga la seua obcecació? Segurament s'haurà de pronunciar el mateix Ple municipal i es tornarà a comprovar la solitud d'un personatge, gens demòcrata i molt dictatorial, que es pensà, amb l'ajut de Roser, d'Hermínio Vedreño, i dels quatre socialistes que li feien la cort, que era l'alcalde que volia el poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
missatge institucional del president de la generalitat

Illa: la nació es fa a les aules, CAP, casals i barris

barcelona
guerra a gaza

Hezbol·là respon amb desenes de coets després de dos atacs amb un mort i 14 ferits

barcelona
crisi migratòria

La CE amenaça Hongria de prendre mesures si envia migrants a Brussel·les

barcelona
guerra a europa

Berlín, Londres i París sancionaran Teheran per vendre míssils a Moscou

barcelona
guerra a europa

Els EUA augmentaran les sancions a l’Iran per la venda de míssils a Rússia

barcelona
estat espanyol

Soledad Núñez, nova sotsgovernadora del Banc d’Espanya

barcelona
estat espanyol

La justícia espanyola blinda els crims del franquisme

barcelona
política

Montero precisa que l’acord amb ERC es complirà “en diferents etapes”

barcelona
política

Ja són una desena les comunitats que han recorregut l’amnistia al TC

barcelona