L'Auditori de Girona recorda l'operació Garzón
El documental sobre la detenció d'una cinquantena d'independentistes abans dels Jocs Olímpics de Barcelona va omplir la sala
Els encausats van destacar que la lluita per la llibertat continua
La projecció del documental Operació Garzón, organitzada per El Punt Avui i el casal independentista El Forn va omplir ahir l'Auditori de Girona. L'acte es va fer per rememorar el concert que ara fa 20 anys va aplegar 15.000 persones a la Devesa de Girona per condemnar l'operació que va conduir l'ara inhabilitat jutge espanyol contra l'independentisme català el 1992.
Abans de la projecció va actuar la banda de percussió Bloc Quilombo i Titot i David Rosell (Brams). Martí Majoral, d'Alerta Solidària, va dirigir unes paraules als assistents per recordar que la projecció del documental es feia no per retre homenatge als encausats en l'operació Garzón, sinó per recordar que la maquinària de la repressió de l'Estat segueix activa i que els encausats “segueixen amb nosaltres lluitant per la llibertat del nostre poble”. “L'Estat espanyol va intentar frenar un procés que està engegat. Ho va fer servint-se d'una eina brutal, la tortura, i no l'han descartat mai. En aquesta lluita per la independència l'Estat no es quedarà de braços plegats; tots tenim el nostre granet de sorra per aportar”, va dir Majoral.
L'independentisme creix
Els encausats per Garzón van pujar a l'escenari de l'Auditori abans de la projecció. L'exmilitant de Terra Lliure Pep Musté va agrair als organitzadors de l'acte que es faci memòria. “Hem de recordar la història per no oblidar i no caure en els mateixos errors”, va dir. També va assenyalar que l'independentisme, lluny d'esvair-se, ha crescut des del 1992, i va acabar dient que els catalans “som gent corrent que lluita per la llibertat i la justícia social”. Tant ell com alguns dels que el van precedir van fer referències al socialisme, fet que va provocar que una persona del públic s'aixequés per recordar que un independentista no necessàriament ha de ser socialista.
“La lluita continua”
El regidor de la CUP a Girona i també encausat per Garzón Carles Bonaventura va recordar especialment dues persones que van ser al costat dels encausats i ara no hi són: l'advocat Sebastià Salellas i el polític Francesc Ferrer Gironès. Per Bonaventura, l'acte d'ahir va ser “una manera de dir que la lluita continua, que l'Estat no ens va vèncer el 1992 ni ens vencerà ara”. També va recordar que la repressió estatal continua viva, com s'ha pogut comprovar en manifestacions recents al carrer contra les retallades i, més recentment, contra la visita del príncep Felip a Girona.
“El temps posa cadascú al seu lloc”
El documental narra la detenció d'una cinquantena d'independentistes just abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Garzón va aprovar la incomunicació dels detinguts, que van ser torturats. Coneixedor de les denúncies i de l'estat dels detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortura per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones. El Tribunal d'Estrasburg va condemnar, dotze anys després, l'Estat espanyol per no haver investigat les tortures. El documental acaba amb una exposició contundent del periodista David Bassa: el llavors màxim responsable de la Guàrdia Civil, Luis Roldán, va acabar a la presó per malversació de fons públics i frau fiscal, i Garzón ha estat inhabilitat per les escoltes del cas Gürtel. “El temps posa cadascú al seu lloc”, conclou.
