“Patim un llast que es diu Espanya”

Quan es va començar a gestar tot, el 2007, només prevèiem fer reflexionar per treure la pols al concepte de la independència. Aviat, però, ens vam veure superats perquè esperàvem que ens seguirien 30 o 40 municipis i han estat 553 els que han fet consultes. Tres anys després t'adones que el moviment independentista està ben estructurat i que té una base sòlida.

Ara tothom parla de la independència, està al centre del debat polític i ja no és un fet residual. L'AMI representa més de 500 municipis
i un 40% de la població. Això és un èxit tenint en compte que sempre les institucions van per darrere de la societat civil. La força municipalista s'ha de tenir en compte i encara més si recordem que la República es va proclamar arran d'unes eleccions municipals.

Això es va comentar a Prada, però ja s'estan despertant. Regidors i alcaldes s'hi han afegit i representen l'opinió dels ciutadans. Ciutats amb força immigració i on predomina la classe treballadora que sap que estaria més ben tractada sense dependre de Madrid.

Donem per fet que el pacte fiscal no va enlloc. Tal com està la situació ara, si no tenim un ple finançament no ens en sortirem. Nosaltres no volem ser una part residual i no ens serveixen els pedaços. Arrosseguem i patim un llast que es diu Espanya, i això ho saben les empreses, la classe treballadora i els ajuntaments.

Volem aconseguir la representació d'un 60% de la població però depenent del que diguin els municipis podria fer-se abans. Un referèndum institucional que donaria una validesa davant de tot el món. Seria un acte de sobirania, independentment del que diguin els espanyols i que buscaria el reconeixement internacional.

És una proposta interessant però d'entrada es deixa de banda Solidaritat i la CUP. Crec que s'hauria d'ampliar a tot el marc independentista. Ja es va fer un intent de candidatura conjunta i no ens en vam sortir, potser ara sí que toca.

Aniré a la unitària perquè així m'ho han demanat, però entenc que l'altra es mantingui. La convocatòria de la CUP és la que sempre ha fet l'esquerra independentista, tot i que s'hauria pogut buscar una alternativa.