Els trens de la victòria
Un comboi similar al que anirà de Figueres i Girona a Barcelona per la Diada es va organitzar el febrer de 1906 en sentit contrari
El viatge va dur més de 700 persones a la primera concentració del front catalanista unitari Solidaritat Catalana
“El Tren de la Victòria [...], un símbol de solidaritat catalana. I d'una solidaritat perfectament encarrilada sobre el paral·lelisme de dos rails: l'amor a Catalunya i l'amor a la Llibertat. A Catalunya ultratjada; a la llibertat amenaçada. Amb un viatge així no es descarrila i s'arriba sempre a terme.”
El tren a què fa referència aquesta citació no és el que han organitzat els ajuntaments de Figueres i Girona per anar a la manifestació de la Diada, sinó un comboi que va fer el trajecte just en sentit contrari, fins a la ciutat de Girona, l'11 de febrer de 1906, on estava convocada la concentració fundacional del primer gran moviment unitari del catalanisme, Solidaritat Catalana. “El tren especial que sortí de l'estació de Barcelona a dos quarts de nou del matí, atapeït de passatgers de totes les tendències, fraternalment units, era ja, per ell sol, alguna cosa més que una gran manifestació.” Els fragments de la crònica que es reprodueixen en aquest article estan extrets del setmanari satíric L'Esquella de la Torratxa, que en el número del 16 de febrer d'aquell any publicava una portada al·lusiva i una àmplia crònica sobre un esdeveniment que aleshores ja deixen entreveure la transcendència del moviment que acabava de néixer.
Girona fa de Barcelona
Per què Solidaritat Catalana? Per què a Girona? L'assalt militar a la revista barcelonina Cu-cut! i el diari La Veu de Catalunya el novembre anterior, i el subsegüent projecte de llei de Jurisdiccions, de caire marcial, van ser la gota que va fer vessar un vas català que començava a prendre consciència que aquella Espanya centralista i casernària de principi del segle XX no li convenia o, per ser més exactes, no li agradava tal com era, i pretenia regenerar-la.
Nacionalistes, carlins, republicans i altres corrents d'índole més o menys catalanista van articular un front comú que va tenir el seu bateig multitudinari l'11 de febrer de 1906. La ciutat de l'Onyar va ser l'escollida per a la presentació pública, perquè a Barcelona hi havia suspeses les garanties constitucionals arran de la crisi derivada de l'assalt, com es relata en la mateixa crònica: “No hi hagué medi d'efectuar-lo a Barcelona, privada de garanties constitucionals, per no ser admissibles certes restriccions, i s'escollí la ciutat de Girona, l'altar immortal de patriotisme.”
El Tren de la Victòria, un comboi amb dinou vagons, va transportar 700 manifestants, rebuts a Girona per una delegació encapçalada per Francesc Cambó. L'acte estava convocat a l'espai gironí amb més aforament, la plaça de braus, avui desapareguda i situada aleshores als afores de la ciutat, en el terme del municipi veí de Santa Eugènia de Ter. Els expedicionaris, acompanyats de gironins i ciutadans de comarques que s'hi anaven afegint (més de cinc mil persones només comptant els forasters, segons relatava en aquest cas La Vanguardia l'endemà), van travessar a peu una inhòspita Devesa (“despullada de ses gales per l'hivern cru”, recull el redactor anònim de L'Esquella) en direcció al recinte. Un gran aiguat amb calamarsa inclosa va obligar a acabar el míting de manera precipitada. “No obstant [sic], no tots s'hi avingueren, i la multitud, afrontant el xàfec amb patriòtica resignació, desfeu sa llarga ruta encaminant-se al Teatre Principal [avui Teatre Municipal], que resultà deu voltes petit per contenir la gentada.” Al teatre es van fer discursos i es van consensuar les demandes, l'exigència que s'aixequés la suspensió de garanties constitucionals a Barcelona i que es fes marxa enrere a les Corts del projecte de llei de Jurisdiccions, destinada a defensar amb duresa l'exèrcit i “la integridad de la patria”.
La llei esmentada es va aprovar i va estar vigent fins a l'any 1931. Però va impulsar un moviment polític reactiu, el de Solidaritat Catalana, que un mes després de la trobada de Girona va publicar el seu manifest polític i va arrasar en les eleccions del 1907, i va marcar així el renaixement del catalanisme de masses modern. Aquella reacció contra l'unitarisme espanyol, salvant les distàncies, i sobretot les ambicions sobiranistes, és un precedent de la convocatòria d'aquesta Diada a Barcelona, on el tren servirà de nou per unir les reclamacions del país, potser una mica més lluny de la unitat que destacava, fa 106 anys, la crònica de L'Esquella de la Torratxa: “Homes que dos mesos enrere es combatien amb exaltació, amb sanya, fins amb odi, permaneixien asseguts de costat en els compartiments dels wagons com a membres d'una sola família perfectament agermanada. Qui es recordava llavores de les passades lluites rancunioses?”
