Negar l'evidència o alterar la realitat
Aznar, ajudat per Rajoy, va imposar el mutisme institucional i la manipulació informativa en el cas ‘Prestige' i les protestes per l'Iraq
A l'oposició el líder del PP va exhibir una gran capacitat per encendre els carrers
Silenci institucional, manipulació dels mitjans públics i negació de l'evidència. I si tot això no funciona, ús indiscriminat de la porra per convertir qualsevol protesta civilitzada en una reunió de malfactors. Mariano Rajoy va aprendre molt al costat de José María Aznar. De fet, era la seva mà dreta al govern espanyol quan es va intentar minimitzar la vaga general, va esclatar la crisi del Prestige i la protesta social contra la guerra a l'Iraq. Això sí, davant el desastre ecològic, ell va ser l'encarregat de donar la cara mentre el president espanyol es refugiava a La Moncloa. Només en una ocasió, cinc setmanes després de la catàstrofe, Aznar va passar mig matí a la Corunya. Allà va mirar un mapa de la costa i va tornar a Madrid sense trepitjar cap platja empastifada. Indiferència total.
D'aquella època és una de les frases mítiques de Rajoy: “Això són uns filets com de plastilina.” A banda d'amagar la magnitud de la tragèdia i provocar una apagada informativa a TVE, el PP va procurar fomentar la divisió social i la compra de voluntats perquè la flama anti-PP que es va encendre a Galícia s'apagués de seguida. Milers d'afectats van rebre una ajuda econòmica, que es va acabar l'endemà de les eleccions gallegues.
Manifestació contra la guerra
Poc temps després, l'executiu del PP s'enfrontava a la convulsió social per les ànsies d'Aznar de passar a la història com a soci preferent dels EUA, encara que el preu fos participar en una guerra il·legal. Els mesos anteriors a la invasió de l'Iraq, els carrers de Madrid bullien. Davant la impossibilitat de tapar-ho, La Moncloa va posar en marxa el pla B: els antidisturbis. Res millor que repartir llenya per dissuadir el conjunt de la ciutadania de participar en manifestacions “antisistema”. Una tàctica que es va tornar a intentar emprar el juliol passat, quan els funcionaris de Madrid encerclaven el Congrés per protestar contra les retallades.
El 2004, Madrid era sacsejada per la massacre de l'11-M. Aznar va donar una altra mostra de manipulació intentant atribuir l'atemptat a ETA, perquè l'associació entre el terrorisme islàmic i l'Iraq era letal per als seus interessos electorals. Finalment, la realitat el va superar i tres dies més tard el PP va perdre les estatals. Ja a l'oposició, Rajoy va passar al contraatac declarant la guerra a José Luis Rodríguez Zapatero pel procés de pau i la negociació de l'Estatut. Embolicat en la bandera espanyola, en aquells moments al líder del PP no l'importava desestabilitzar-ho tot. Al cap i a la fi, es tractava de forçar una exaltació del patriotisme espanyol més ranci per fer caure el govern del PSOE. Ara ha tornat a la vella tècnica aznariana de negar l'evidència i intentar transformar la realitat. Ho està fent amb Catalunya i també amb les retallades, l'ajut als bancs i el rescat que ha d'arribar. Ja veurem quant temps ho podrà mantenir.
