El PIB de Catalunya s'ensorrarà?
El Principat figura entre els primers de la UE en PIB per càpita
La meitat de la producció catalana s'exporta i un quart va a parar a la resta de l'Estat, amb una clara tendència a reduir-ne la dependència
La inversió de l'actual dèficit fiscal en despesa pública activaria fortament el producte interior brut
L'evolució del PIB català en un escenari de compliment de la reivindicació independentista ha estat aquests dies objecte d'un interès inusitat per part de prominents economistes espanyols. Per posar-ne algun exemple, Mikel Buesa, professor de la Complutense de Madrid, afirmava fa una setmana i mitja al diari ABC que el PIB d'una Catalunya independent cauria al nivell del de Xipre, una teoria aplaudida per altres experts, com ara Ángel de la Fuente, de l'Instituto de Análisis Económico.
Segons Buesa –que, convé no oblidar-ho, té un biaix marcadament polític perquè és, juntament amb Rosa Díez, un dels promotors del partit Unió Progrés i Democràcia (UPD)–, els “efectes frontera”, que es podrien resumir en una suma d'aranzels i boicot espanyol, farien disminuir el producte interior brut català en més d'un 20% fins a una renda per càpita d'uns 21.200 euros.
Experts catalans, però, rebaten amb xifres ben diferents aquesta teòrica desfeta econòmica. Per Marta Espasa, professora d'hisenda pública a la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Economia de Barcelona, la puixança del PIB català té un bon punt de partida, perquè consta entre els més alts de la UE, i resistirà el canvi polític gràcies a l'obertura de l'economia a l'exterior.
Ben situats en el rànquing
La professora Espasa recorda que, amb les dades més recents, les del 2009, actualment el PIB per càpita català, en paritat de poder de compra (és a dir, homogeneïtzant-ne les dades i referint-les a un índex de partida 100), se situa en setena posició de l'anomenada UE-15, és a dir, els quinze països primigenis de la Unió i més potents econòmicament. L'índex sobre la mitjana és, concretament, de 109, al voltant d'uns 28.200 euros per càpita en termes absoluts.
Més preocupant serà, en canvi, la situació del PIB espanyol sense l'aportació catalana, ja que allà el PIB per càpita cauria a 23.541 euros, és a dir, al catorzè lloc de la UE-15.
Pel que fa a la balança comercial, les dades d'exportacions de béns i serveis dels últims anys situen uns percentatges tolerables en cas de boicot: Catalunya exporta productes per valor d'un 52% del seu PIB, i la meitat d'aquest percentatge, aproximadament, van a parar a la resta de l'Estat, tot i que la tendència és d'anar substituint la dependència de l'Estat per la resta del món.
Canvi en els ingressos
A això, el també professor de la UB Emili Valdero hi afegia fa pocs dies en aquestes pàgines que l'estat català disposaria dels recursos del dèficit fiscal que ara llisquen cap a Madrid. D'aquesta manera, la Generalitat captaria entre 16.000 i 20.000 milions més, que revertirien de manera positiva en el PIB perquè serien recursos públics gastats a Catalunya.
Valdero apel·la a càlculs homologats a la UE per assegurar que per cada euro de l'actual dèficit fiscal gastat a Catalunya, el PIB augmentaria entre 1,3 i 1,4 euros, fins i tot descomptant un eventual boicot comercial espanyol equivalent a un 5%.