La independència obrirà un greu conflicte social?
Els experts destaquen que l'independentisme és madur, transversal i integrador, i que per això no hi haurà cap trencament social
Tot dependrà, segons els sociòlegs, del que facin els espanyolistes i com atiaran el conflicte
Les reaccions apocalíptiques són una reacció a la falta d'arguments davant el clam massiu dels catalans
La independència o un hipotètic procés d'independència no té perquè obrir cap conflicte social en la societat catalana. Si bé és veritat que qualsevol canvi històric important (una secessió, una revolució, etc.) pot ser un moment propici per al conflicte, els experts coincideixen en el fet que de cap manera es pot associar el començament d'un procés d'independència amb un trencament social. “No es pot suposar que, davant un procés d'independència, hi hagi d'haver una fractura interna, tot depèn de com es faci, del ritme i, sobretot, de com es fa que els ciutadans se sentin part del procés”, afirma el politòleg Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.
La societat catalana és madura i el sentiment independentista expressat a la manifestació de l'Onze de Setembre s'ha demostrat que és generalitzat i transversal. “No és el sentiment d'un grupuscle antisistema, que podria crear certa suspicàcia, és un sentiment generalitzat, transversal, que aplega molts sectors i sensibilitats diverses, en què hi cap tothom”, recorda Armadans.
En aquest punt, el sociòleg Salvador Cardús explicita que el tipus d'independentisme que ha anat madurant els últims anys i ara defensen la major part tant dels ciutadans com de partits polítics “és cada cop menys antiespanyolista” i, per tant, no fa sentir incòmode ningú. “És un independentisme madur, perquè, si no fos així, molts dels que van anar a la manifestació de l'Onze de Setembre no hi haguessin anat”, apunta Cardús. També recorda que a la manifestació “ja no es van sentir els boti, boti, boti, espanyol el qui no boti de fa uns anys perquè el nou independentisme és integrador; ningú vol anar a cremar Madrid!”. La societat avança cohesionada.
“Penso que no es demanarà a ningú que renunciï als orígens, i crec que la futura Catalunya independent no negarà, als qui ho vulguin, poder mantenir la doble nacionalitat, tenint en compte que gran part de la població catalana és d'origen espanyol”, manté Cardús. “Hem d'evitar qualsevol espurna de confrontació”, hi afegeix.
La pau dependrà de com es tiri endavant el procés i la claredat amb què es vegi que tothom s'hi sent representat, però, per damunt tot, Cardús i Armadans coincideixen en el fet que el més important és el que facin els adversaris.
Provocacions
“No dubto que els contraris a la independència posaran tota la seva intel·ligència al servei de crear un conflicte”, sosté Cardús. De fet, assenyala que la batalla psicològica ja ha començat i que les amenaces de fragmentació social i del drama que s'esdevindria a Catalunya si fos independent no és res més que “el primer pas per provocar la confrontació, que és el que busquen”.
“Armadans, d'altra banda, manté que el discurs apocalíptic de militars i conservadors espanyolistes contra els desastres que esperen a una Catalunya independent “és un recurs contra la falta d'arguments”. “Ells mateixos s'han espantat i han reaccionat així a la seva angoixa”, diu. La manifestació unitària va deixar Espanya perplexa, segons coincideixen a explicar tots dos.
En canvi, la sociòloga Marina Subirats encara no té clar que el procés d'independència no suposi una confrontació. Subirats troba que el debat sobre la independència s'ha obert precipitadament i sense explicar quin “tipus de societat” en sortirà. “Està molt bé el debat de la il·lusió, però després, què?”, es pregunta. I, tot i que admet que la societat està prou cohesionada, dubta que les dificultats que es viuen per la crisi no atiïn brots d'incomprensió entre els catalans i, finalment, s'estigui gestant la desintegració del nostre model.
