De la solemnitat a la transcendència en quatre minuts

Quan un fa un anunci tan important com el que Artur Mas va fer al cap de quatre minuts d'haver iniciat el discurs, tot el que diu a continuació queda en un segon terme. La solemnitat que impregnava el Parlament des d'una hora abans de l'inici de la intervenció del Molt Honorable alimentava la sensació que ahir el país tenia una cita amb la història. També la presència de destacats representants de la política –Jordi Pujol, Xavier Trias, Ernest Benach...– i de la societat civil –Muriel Casals, Xavier Rubert de Ventós...–. I, sobretot, el gest de gravetat de ses senyories, ahir poc disposades a aturar-se a comentar la jugada, i el fet que un digital publiqués a internet l'anunci que Mas va transmetre, amb prec frustrat de discreció, a la presidenta del Parlament i als diputats de CiU just abans de la sessió.

Així que el president de la Generalitat va començar a parlar davant d'un auditori que coneixia les seves intencions. I que va respondre a l'anunci amb un posat de transcendència que no es va alterar ni quan el president va parlar de xifres econòmiques, ni quan ho va fer de velles i futures retallades, ni quan va criticar el tripartit, ni quan es va referir al context internacional. Això és el pes de la història. Mirades al sostre, mirades al mòbil i mirades que buscaven altres mirades per fer aquell posat de “i ara què?”

Doncs ara eleccions. I començar a caminar cap a un horitzó, el de la independència i l'estat, que semblava impensable fa només setze dies. N'hi ha per posar-se transcendent, encara que sigui per una tarda. No se m'acut una altra manera d'afrontar el repte més important i apassionant de la nostra història.